arrel de la caputxeta vermella

l'altre dia, llegint el diari, parlaven sobre un llibre que s'hapublicat en el que l'autor fa una reflexió eròtica dels contes de Andersen, i entre ells el de la caputxeta vermella. Vaig trobar interessant aquesta "revisió" i vaig començar a pensar....la caputxeta i el llop, si realment, pot resultar molt eròtic.
Una caputxeta dolça i aparentment inocent perque tot i que la seva mare li diu que no s'aturi a parlar amb el llop, ella ho fa, sabent que potser algun perill correrà. Pero poder la caputxeta ja s'ha cansat de jugar amb conillets i gossets feliçots, que tot el dia la persegueixen remenant la cua. Poder prefereix el misteri del llop, el doble joc, la sutilesa malèfica que mica en mica la portarà sota les seves urpes. I el llop? que busca en la caputxeta? carn fresca i tendre? una inocencia perduda? busqui el que busqui fa el que sigui per embaucarla i poderla tenir al costat del llit de l'àvia. I la caputxeta que veu com els ulls han crescut, el nas, les orelles, i la boca.....pero no li importa, ella s'asseu al seu costat, per fer.li companyia, i notarà com una cua llarga i càlida se li posssarà entremig de les cames....també ho preguntarà això? les urpes i els ullals del llop poder li deixaran alguna marca a la pell sonrosada de la caputxeta, pero per ella no es cap problema ja que té la caputxeta que ho tapa tot, la caputxeta de la inocencia.
finalment, després de tot,
vaig pensar,
en realitat a qui no li hagués agradat per un moment ser la caputxeta?
o poder ser el llop?