C2

-Aquesta corda em tiva, no em podries deixar anar?
-No, noi, ja saps el que va passar l'ultim cop.
-Vaig caure.... pero tinc ganes de tornar a córrer.
-Si vols puc deixar anar una mica de corda.
-Com l'altre dia?
-Si
-Ja, pero arriva un moment que la corda s'acava i torna a tivar.
A mi no m'agrada que em lliguin...no hi estic bé així!
-ja ho sé noi, pero ara com ara, es la millor solució.
-De qui ha estat idea? del C1?
-En part si, pero ja saps que aquí hi estem tots ficats
-Te l'escoltes més a ell que a mi....
-No es això i ho saps molt bé, l'únic que les circumstàncies han canviat i ara em de cuidar de tu. Saps que fas millor cara?
-Si això diu la B, però bueno, d'aquesta no t'en fiïs massa, ara diu una cosa i després en diu una altra.
-Ella només vol que tornis a ser amic del C1, ell no té la culpa del que ha passat.
-Ja però això no li dóna autoritat per decidir per davant de tothom.
-Ell només intenta posar una mica d'ordre. Tothom està una mica alterat...tothom té les seves necessitats.

-i tu, com estàs?
-el fet de veure't més tranquil, em fa sentir molt millor
-em tornaràs a escoltar? em tornaràs a fer cas?
-es clar que sí, C2! mai he deixa't de fer-ho, recorda que ets el millor que tinc i tots depenem de tu, fins i tot el C1, per això volem que et posis bé.
-m'agrada que em diguis això....em pensava que t'havies oblidat de mi.
-aiiii, com ets! Sé que n'hi ha molts que obliden que en tenen un....però jo sempre sé que ets aquí, ets el meu motor, si no hi ets, no funciono!