títols de crèdit

em sorprenc amb els ulls húmits,
he disfrutat de tota la pel.lícula,
pero arriva el final
i en els últims 5 minuts,
surgeix la tragèdia,
la desesperació de la pèrdua més gran,
l'amor que ja no existirà.

m'agrada llegir els títols de crèdit
sobretot si la pel.lícula m'ha agradat
per així poder reviure-la un altre cop.
Pero ara aprofito la foscor de la pantalla
amb la mínima llum de les lletretes blanques
per enfonsar-me més al seient
i aixi poder resituar la mirada.

Diuen que la primera llàgrima
es la més sincera, la més autèntica,
la que sent més tristesa,
perque es la que costa més de sortir,
un cop alliberada,
després ja vénen totes les demés,
ja ve la comèdia.

Pero jo,
no em conformo amb una de sola
tot això m'ha remogut sentiments
no ploro de ràbia,
no ploro de dolor
ploro per un goig que vaig viure
i que ja no puc tornar a sentir.

no entenc com he pogut esclatar d'aquesta manera,
amb 5 minuts només?
poder serà que avui tinc les hormones alterades
i estic especialment sensible,
o es que simplement et trobo a faltar.