temps + temps - temps

S'em fa estrany pensar en com el pas del temps ens fa canviar i com canvia la nostra percepció dels qui ens envolten. Et conec de tota la vida i sempre has estat algú que estaves allà dalt. No sé com, ja de ben petita, recordo venir a jugar entre les teves cames perque tu em feies volar més amunt. Després, quant venies a sopar, m'escapava del llit perque m'expliquessis un dels teus contes impossibles. Recordo més tard, trucar a les meves amigues perque vinguéssin a casa el dia que et trobava després de l'escola. Inclús un dia, vaig montar el numeret, perque no em volia banyar sense la part de dalt del bikini, avergonyida de que veiessis els meus pits incipients.
Després, ja més tard, et vas convertir amb un punt d'inflexió a casa. Vaig passar un parell d'estius entretinguda passant dades a l'ordinador i aixi els pares estaven més tranquils, fins i tot em vas "tapar" amb les petites escapades nocturnes. Eres "legal" i no podia entendre perque el meu pare no es podia comportar com tu. Mica en mica, vaig començar a fer la meva, i les nostres "topades" es van fer més llargues, pero reconec que cada cop que et veia, el cor em feia un petit saltiró i pensava....encara es conserva bé...
Ara, ens em tornat a topar, bé, necessitaves un cop de mà i ...com tu dius...qui millor que jo. Feia molt que no xerràvem, pero la confiança es practicament cega, són moltes coses que em viscut, i suposo que jo per tu, no hi han masses secrets, em coneixes desde que era una nena. Es curiós, sempre t'he vist desde una distància kilomètrica pero ara xerrem, i et sento molt aprop. 26 anys ens separen. Sempre ha estat molt, pero perquè ara no m'ho sembla tant? I tu, creus que també son molts? Per tu encara sóc una nena?
Et miro, i no puc evitar de pensar coses, coses més enllà de la nostra amistat "politicament correcte", i es que el fet que siguis un dels millors amics del papa, fa que hi hagi una linia que no es pugui passar. No ho sé, per mi... no sé si ets de nou un capritx, pero sé que m'agradaria descobrir-ho. Les hores passen indefinides amb tu i sé perfectament que en un altra situació ja no hi haurien línies. Aqui n'hi ha una i molt forta. No goso dir-te tot això, tot i que ja t'he explicat moltes de les meves solituds, no m'agradaria posart-he en una situació violenta. Estàs massa serè per arribar a trepitjar la línia. Per això, donc un pas, petit i lleuger....sincer...vols venir amb mi? i tu elegantment, ironicament, respons...es perque ho disfrutis tu.