joies

Les joies sempre han estat d'aquells objectes duals...per una banda són un element estètic, de tipica ostentació si són de gran valor i per altra banda, són un element simbolic, són peces que formen part del paisatge humà d'una persona, amb un alt grau de sentimentalisme. M'agraden les joies: els anells, les arrecades, els collarets...i cada detall d'elles crec que diuen alguna cosa de mi. Per mi són un objecte estètic personal més, no crec en les grans joies de metalls nobles i pedres precioses, crec que no es necessari, pero el contexte canvia si la joia es un regal i llavors es converteix en un altre tipus de simbol. Es una cosa que portes pensant en una altra persona. Un simbol més enllà del valor economic i estètic, tot i que moltes vegades es confonguin aquets termes. Regalar una aliança amb diamants sembla que l'amor sigui autèntic i per sempre....sembla que et regalin una "assegurança d'amor", deu meu! socialment queda molt bé, i les noies ens hi fixem moltíssim en aquets detalls, per això sembla com que la joia es una exhibició de la parella davant de tothom.
Fa temps, però, vaig trobar l'excepció de la joia "d'amor", en una d'aquestes revistes femenines. Mostraven un anell, que simplement, era una aliança llisa, recte, plana...sense cap tipus d'ornamentació, l'únic que tenia era un diamant encastat en la part interior. Enlloc de portar grabada la data o els noms, portava un diamant que no podia veure ningú, només la persona que el duia i el que l'havia regalat. Realment ho vaig trobar genial, una joia més enllà del simbol.