un***estrelles

Sentat dues taules més enllà, llegeix tranquilament el seu diari amb un cafè al costat. Mentres, jo sec aquí, esperant la meva companyia i un tallat curt de cafè que he demanat al cambrer agitanat. Miro el rellotge, les agulles marquen la hora inconcreta que em quedat, miro el mòbil, cap missatge i cap trucada perduda, aquí no fa fred així doncs l'espera serà tranquila. El torno a mirar i ell segueix llegint, de tant en tant passa pàgina, la doblega ràpidament sense que se li desmonti,sense cap mena de dubte es un lector de diari. M'agrada observar-lo perque sé que ell no em veu, i aprofito per treure el paper i el pilot per fer els meus ratllots. Intento fer-ho amb una línia, sense aixecar el llapis del paper. Té un cabell fosc i abundant, curt amb alguna punta descolocada. El seu cap lleugerament inclinat cap avall fa que practicament no pugui apreciar les seves faccions, pero destaquen les celles gruixudes i un nas ossut. La seva mirada es baixa i fosca, una linia lleugera, i la boca fina tancada acompanyada de la barba de pocs dies. Les orelles li queden mig amagades pel cabell i el jersei negre enmarca la seva figura. Poca cosa em queda més per dibuixar, un diari obert i doblegat a sobre la taula, una mà que el subjecta lleugerament i l'altre que reposa amb el braç doblegat damunt la taula. Ja està, pero incideixo amb el negre del seu jersei, com intentant imaginar el que hi ha sota, linies ondulants, zones fosques, el pilot no para de donar voltes fins que gairabé tot queda enmaranyat. Tot just començo a situar la taula i el cafè quan la meva companyia s'asseu davant meu i amb un hola em gira el paper per veure la meva diversió. Ella es gira i comprova el model real, i riu del resultat final. M'acusa de triar el model més atractiu de la sala, de la meva aptitut voyeur, jo li ensenyo la meva col.lecció de victimes variades....una simple casualitat, estava allà davant, l'he vist i bé...poder si, no dic que no sigui atractiu, pero el fet de dibuixar-lo era més per la seva aptitut absent que pel seu aire austerià. Per acabar la meva defensa escric a un costat del paper "un *** estrelles al cafè de l'òpera" la meva companyia riu i aixi tanco la llibreta i la deixo a un costat per començar de nou, una nova conversa. De tant en tant el segueixo observant per veure que fa, per la seva aptitut es la mateixa. Finalment s'aixeca i jo canvio l'observació cap a qualsevol altre punt de la sala. Noto que s'atura a la nostra taula i quant alço la mirada em demana que li ensenyi el dibuix. Excusant la meva mala traça li obro la llibreta i em pregunto com s'ha pogut adonar que el dibuixava. Ell es sorpren del resultat, no era un davinci, pero li fa gràcia els ralladots del jersei. Arranco la pàgina i li estenc la mà, ell sorprés ho agraeix i demana que li firmi per posibles subastes futures, jo penso que mai tindrà cap valor econòmic perque l'unic valor que tindrà es que havia dibuixat un *** estrelles.