la reina de la casa

M'agrada viure amb ell, desde que ella va marxar la casa ha adquirit un nou modus vivendi. S'han acabat les discusions i les baralles. S'ha acabat també l'ordre imperial i ara es viu en l'anarquia total del desordre. Ell marxa de bon matí,i tot i que sempre té pressa, no s'oblida mai de mi i em deixa tot preparat perque no em falti de res. Jo li agraeixo i controlo els seus moviments ràpids per tota la casa. El moment final arriva quan sento el dingding de les claus dins de la butxaca i el pom contundent de la porta. Marxa i ja no tornarà ben bé fins al capvespre. A partir d'ara em converteixo amb la reina de la casa. Pujo i baixo per tot arreu com a mi m'agrada, sempre amb cura de no tirar res. M'agrada anar esquivant nous obstacles i posar a prova els meus salts lleugers. Després, busco el millor lloc per jeure una estona, a mig matí quant el sol entra per la finestra, jec al seu llit, sento la seva olor i dormitejo una estona. Els ulls s'em tanquen suaument amb l'escalfor de la llum, pero sempre hi han els petits sorolls que em posen a l'aguaït. Després de menjar una mica, m'agrada estirar les cames sobre la manta del sofà i a vegades, si trobo alguna peça de roba, m'hi estic una estona jugant amb ella. Aquesta debilitat que tinc per les peces de roba va ser un de tants motius de discussió amb ella. A ell no sembla importar-li massa que li desgavelli un jersei pero ella no ho podia soportar. De fet, recordo que en una de les discussions finals, vaig propiciar que la gota vessés el vas, quant en un dels seus atacs d'histèria en que va començar a tirar tota la roba d'ell que habia escampada per la casa, fent-me la espantada i intentant amagant-me perque no em dongués, vaig tirar un gerro de flors expressament i ella literalment va petar....i ell simplement no va dir res i ella no va poder soportar més el seu silenci.
Ara m'agrada quant torna a casa, només sentir el pany com s'obre, corro inmediatament a rebre'l. Busco les seves caricies i ell sempre em respon, hola,nineta meva...s'asseu al sofà i jo m'hi passejo damunt d'ell. M'agrada sentir com les seves mans m'acaricien i mica en mica i llavors comencem el nostre joc d'empentes, estirades i mossegades que mai arriben a res pero que tant ens diverteixen. A vegades però, està cansat, i simplement em quedo acurrucada sobre la seva falda, notant com la seva mà recorre la meva esquena.
Ara no hi és ella, pero de tant en tant vénen elles. Acostuma ser quant ell ve més tard de lo habitual i quant sento veus radera la porta, em poso alerta. El vec i entra acompanyat, pero no corro a rebre'l, me'ls quedo mirant i l'oloro a ella en la distància. A ell en canvi, li encanta mostrar-se carinyós amb mi i vé de seguida a buscar-me, es una tàctica que té estudiada, mostra el seu costat paternal i a elles sempre les desfà: m'agafa en braços, em restrega la seva cara... i llavors, generalment, ella s'atreveix a atensar la seva mà, pero jo, ràpidament fujo i m'amago. A partir de llavors, desapareixo, m'amago en un racó de la casa, esperant que la nit passi, per així poder tornar a ser la reina de la casa, perque elles vindràn pero jo sempre seré la seva gata maula.