lunes, febrero 05, 2007

Transformacions

No m'ho puc creure... tot això em supera... pero ara ja estic aquí, absolutament regalada a les seves mans i deixant fer de tot sobre el meu cos...que de fet ja no es meu... no sé que en queda d'aquell cos tan acostumat a mi que tenia. Ells l'han manegat a la seva manera jo no tinc res a dir, només deixar-me fer, aquest es el joc. Banys, olors, cremes, fangs, ceres, ungüents tot i poc per sobre de la meva pell de dalt a baix, a quatre mans, estirada, penjada, tumbada, marejada per l'olor, estovada pel tacte i absolutament oblidada. L'excés de tacte ha alterat els meus sentits, m'ha buidat l'interior, i noto com poc a poc perdo el meu jo. Sento el meu cos tou,lleuger, no sé si és per l'ambient que s'hi respira o pel bany de fang calent, el cas, es que tot allò que en un principi semblava no entrar, ara s'adapta suaument, lliscant entre sedes per sobre la meva pell. La carn es resitua exageradament amunt el traç que marquen les cintes i tot el demés queda amagat entre capes i capes de teles brodades i fines. Uns treballen el meu cap, pols rosat que cau sobre les galtes, roig als llavis, negre als ulls i divertits tirabuixons que cauen al voltant de la cara. Sota la campana treballen els peus, llisquen les mitges fins les cuixes i col.loquen l'intimitat accesible, fins i tot aquí el detall es exquisitament delicat. 10 parells als meus peus i un per triar, buscant l'orma perfecte per un moment especial. Em veig i no em reconec... pero m'agrado diferent, essent ningú, essent nova per mi,... i nova per ell. M'encanta sentir-me enganyada, ara em sento capaç de qualsevol cosa inimaginable, perque jo no soc jo i demà ja hi tornaré. Sota la mirada de vellut negre, em pregunto si em trobarà, si jo el trobaré, si ens trobarem els dos entre el munt de mirades. Es el seu regal....un regal per sempre o un regal per recordar sempre...la curiositat va decidir...descobrir els límits...confiar en ell per confiar en nosaltres.