rèquiem

resta allà
inmòbil, sense vida
sec i buit
i ningú ho ha vist

el recordo
esplèndid
els primers mesos de l'any
quan encara els altres no tenen color
i ell s'avançava a tothom
formós i grogós

un regal pel fred
al vent també li agradava,
jugant amb les seves formes
creant una catifa dorada als seus peus

vianants ocupats
cecs al seu pas
el veí quiosquer el trova a faltar
perque els diaris ja no regalen flors
només notícies fosques

he esperat que despertés
un petit brot de vida
pero ell resta inmòvil allà
buit i sec, sense fer res