lunes, julio 17, 2006

platja

dos blaus
el cel i el mar
separats per una linia perfecte

acalorada,
amb ànsia d'aigua
la platja ens descobreix
tal com som,
amb una minça taca de color

sorra ardent
acelera les meves passes
cap a l'aigua
vigili papi!
que se li ofegarà la criatura!

un primer estrat d'aigua
fins als genolls
per fer un primer tast
un salt
i adins de cap

alleugerida,
lentament avanço
silenci
la pell es tensa
amb la frescor

paro
i em deixo portar
observo la distància
i vec un altre mariner
que ha perdut el nord

arrossegada
surto
mirades amb intencions
m'estiro
m'escolto
i tanco els ulls

llum vermella
escolto les veus, els crits i els xiscles
les gotes es van fonent
i el sol cridaner demana
una bona embadurnada

tot el cos
brillant i fosc
es relaxa
els peus juguen amb la sorra
i els llavis s'enfonsen en la dolçor

res més
simplement seguir estant
lectures sencilles
converses casuals

mar, sol i sorra