passeig sense paraigües

Aquella tarda perduda vaig decidir aprofitar-la per anar a fer un passeig pel camí de la font. Quant ja portava una estona caminant, els núvols es van començar a fer més foscos i va ser quan vaig decidir girar cua per previndre la pluja. Tot i la meva reculada en pocs moments la pluja va començar a caure amb intensistat i llavors lluny d'aixoplugar-me vaig preferir mullar-me per poder arrivar com més aviat millor a casa. Després de vint minuts de pluja intensa ja vaig arrivar al poble, pero encara em quedava atravessar-lo del tot. Aquí vaig començar a córrer sota els balcons, de fet, ja no hi havia res a fer estava tota dutxada i l'aigua córria per dins de les sandalies. Girant el carrer, vaig toPar amb la A, la germana de la F, que tot just ja entrava a casa sota un paraigues. Em saluda i em para rient-se de la pinta que porto...on vas així? passa a casa ....no es igual ara ja arribo a casa...deixa, dona, passa et canvies i prens un cafè....d'acord ...ai, aquets fangueros!que no mireu el cel?....Finalment vaig entrar, es impossible, quant et conviden a entrar a casa seva ja estas venut, no hi ha excuses que valguin, es el seu ritual,de la mateixa manera també es poden colar a casa teva, pero bé, a mi ja m'estava bé, perque la humitat al cos m'havia fet agafar fred. Curiosament la casa estava sola,...i el S? i els nens?...han marxat a ca la padrina...ah!perdona t'estic mullant tot el terra...Passa, passa, a la dreta hi ha el lavabo...dutxa't si vols que ara et porto algo de roba...Entro i començo a treure la roba que tinc enganxada al cos. Certament es una sensació una mica desagradable, i quant ja me la vaig treure tota estava tan freda que vaig decidir ferme una dutxa d'aigua calenta. Buff, quin descans... constanment mullada pero ara ja totalment reanimada. Tanco l'aixeta, i obro la cortina, buscant la tovallola per secar-me...la boira es va escampar per tot el quarto de bany i va acabar entelant el mirall. Va trucar a la porta i em demanà per passar, i li vaig dir: endavant...molesto? no dona, passa...com si res, vaig seguir secant-me el cos i quant ja estava, vaig embolicarme la tovallola al cap i vaig sortir de la dutxa. La A es va asseure al tamboret del bany i em va deixar la roba sobre la pica del lavabo... té et deixo això jo despres dels nens a mi ja no m'entren... Merci noia...de repent sorpresa em va fer el comentari de la meva depil.lació...aquestes coses no es veuen pels vestuaris de la piscina del poble, ...jajaajajaj...no m'imagino la teresina fent aquestes depil.lacions...jajaj...com us cuideu les noies de barna....no creguis, jo tampoc fa massa que m'ho faig...va ser un simple capritx masculí i mira, ara m'he acostumat i m'agrada...sobretot ara a l'estiu...hoooomes!...ai! el que fem per ells....inevitablement com moltes vegades sol passar en un quarto de bany o en els vestuaris de dones,es va començar a crear un ambient propici per les confessions més intimes, no sé que ho farà, suposo que el fet d'estar nua, d'estar en un lloc tancat on sap que no hi entrarà cap home, dóna una llibertat de comentaris, que no dóna una cafeteria o el sofà de casa....al S segur que li agradaria veure'l....ja, bé, en general suposo que qualsevol home li agrada més aixi i si fos al zero millor que millort...t'ho faries?...no crec, a mi personalment no m'agrada ho trovo una mica antinatural, entre el porno i la infantesa....la conversa va anar derivant a totes les preocupacions fisiques femenines, que si kilos, que si tamanys, que si celulitis, que si cutis, cabell i ella finalment em confessà...ostres noia, es que després de les criatures el cos et queda com et queda....tu estàs molt bé, t'has recuperat...no es el mateix,pero tampoc m'importa massa, ells ho valen tot....es clar que si, aixo, tard o d'hora, amb fills o sense, cau.....per aixo deixo que el S disfruti de coses aixi, jo deixaria que et disfrutés a tu....en aquell moment em vaig posar a alerta, no sabia que dir.li, m'estava dient que em deixava enrollar-me amb la seva parella? (no estaven casats, pero feia molts anys que estaven junts). Va veure la meva reacció i va aclarir-me....mira noia, nosaltres ens estimem molt, pero sé que ell necessita "entreteniments", i fins que no vam tenir nens, doncs no hi va haver problemes, pero jo amb els embarassos i posts parts no estava per la matèria, aixi, que vaig decidir, oferir-li entreteniments,....ja pero no tens por de que s'enemori d'una altra... jo sé que ell m'estima i res canviarà això, tenim confiança mutua i sabem fins on podem arrivar....potser si que pot ser una bona manera de conservar l'amor per sempre, deixant-lo respirar, deixant.lo una mica lliure, no ho sé....l'unica condició es que jo decideixo d'avantmà amb qui pot fer-ho, tampoc vull que s'en vagi amb una qualsevol, se el que li agrada o el que li pot agradar, inclus el fet de estar amb altres ens ha enriquit quant estem ell i jo...i han estat gaires?....5. El tema es va acabar aqui, simplement perque no vaig voler entrar-hi més,ja m'havia acabat de vestir i vam sortir cap a la cuina a fer un cafè. Després va parar de ploure i vaig marxar. Desde llavors vaig témer tornarme'ls a trobar a ells dos, no sabia quina reacció tindrien davant meu. Ella li hauria explicat tot a ell? que diria ell? hauria volgut estar amb mi? com ho fariem? i ella? després, ell li explicaria el que haguéssim fet?...moltes preguntes pel cap i més suposisions...