s'han acabat

tornada repentina!
això es el que passa per apurar fins el final.

ooooh, noooo.....anyoro la mandra,les converses nocturnes amb jersei de llana, el no fer res, el xiu xiu, el capuccino, mirar els nuvols, l'aigua freda, la gespa mullada, les mosques, els camins equivocats que sempre porten a Roma...anyoro molt més i em pregunto quant durarà aquesta morriña.

ara la casa està buida, tot està tal com va quedar, sembla que durant aquest temps no hagi ni respirat. Els unics senyals de vida es troben al balcó, les fulles seques i un fiqus triomfador que aguanta estoicament sense regar. A la nevera, les cocacoles, cerveses, schweppes resisteixen junt amb el ketchup, la Hellmans, i la mostassa. Un iogurt del 15-08 ja te les hores comptades i finalment les cartes que s'han amuntegat al radera de la porta gràcies a la L. Curiosament hi ha una postal, unes pedres megalitiques amb una posta de sol....
Pel demés res, de res.

i aqui,de nou,
holaquetalicomhaanat. frase de la setmana.
moltbemassacurtesitu. resposta de la setmana.

contradictoriament, ho reconec,
tenia aquella coseta de voler "tornar a casa"
la gent, els ritmes, la ciutat...
algunes coses s'han quedat i ara les torno a trobar
i m'agrada
el demés.....s'ha quedat extraviat vés a saber on.