- 4 dies

ja queda un dia menys, es l'agonia de que arribin

faig un palet en el calendari per cada dia que passa. Sóc com una presidiaria que compta els seus dies per la llibertat. És l'il.lusió de les vacances: de marxar, d'escapar, d'oblidar, de desconectar, de perdre's, de descansar, de dormir, de descobrir, de retrovar, de disfrutar, de tot el que pugui passar...

Fa dies,que sóc més allà que aquí, i es que les començo a disfrutar avans de que realment passin. On, com, quant i amb qui son les 4 preguntes que mouen tots els meus pensaments. Tinc ganes de que les hores del rellotge ja no siguin exactes i que el cos no es mogui a la seva condició. Ha arribat el moment de deixar les màquines parades.

Llargs adeus, sopars de comiat....sembla que ja no ens haguem de veure fins l'any que ve i en realitat, les vacances passaràn volant i tots tornarem a estar aquí en quatre setmanes, amb el mateix ritual de sopars de benvingudes i un munt de bons propòsits pel nou curs.

la calor que apreta més
ja queda una hora menys.