l'espera

Ja són 68 llunes sense veure'l. Ell ara es molt lluny, conquerint terres noves i defensant l'honor dels seus colors. Jo sóc aquí, tancada en aquestes 4 pareds. No em sento dama d'enlloc ni estimo cap bandera perque l'únic amor que sento es el que ell m'ha ofert. Jo resto aquí, pacient per poder assaborir la seva victòria. Ell m'ha convertit en la dama més bella només pel fet d'escollir-me. Ell valent, fort i triunfador s'ha convertit en un dolç, tendre i fidel amor als meus braços. L'espero, perque és l'únic que tinc que fer. L'espero, tranquilament, perque sé que arrivarà el moment en que es pugui treure la cuirassa de ferro i el tingui tot per mi.
Primer li prepararé un bany d'aigua calenta i olis perfumats, mentres jo, poc a poc li aniré tallant la seva llarga cabellera, perque així els meus dits llisquin suaument entre els seus cabells. Després, li faré que recolci el seu cap sobre el meu pit, i lentament aniré descobrint el seu rostre tallant-li la barba amb una navalla. Li tindré preparada roba neta, suau i blanca perqué després de carregar tant de pes, res ha de molestar a la seva pell plena de ferides. La taula ja sería parada amb les millors viandes per fer callar el seu estòmac de dies de fam. Una taula allargada i dues copes grans amb vi roig. Ell xarrupejarà el brou, mossegarà la carn, sucarà el pa, xuclarà la fruita i ho engullirà tot amb rapidesa. Jo, en canvi, l'acompanyaré mínimament en el seu festí. Ara, només quedaría el seu lloc més preuat: un llit calent i tou. Després de les nits fredes dormint al ras ara els llençols blancs l'acompanyarien en una profunda dormida. Jo, continuaré esperant al seu costat pero ara amb aires de victòria, perque ja el tindría aqui. Sabría que quant obrís els ulls sería per mirar-me a mi, de quant obrís les seves mans sería per tocar-me a mí, i que quant obrí els llavis seria només per besar-me a mi.