sons internacionals

A vegades penso amb diferents idiomes,
tot i que no els parli, la ment tria un idioma per cada situació per cada moment....
i bàsicament en són quatre.

L'italià es per moments divertits, per fer gresca amb els amics. Cridaner i contundent, les vocals ben obertes i exagerades, io, ao, eeee....expliquen més que mil paraules.Agafa caires molt divertits: és tragicòmic com en marcello i la sofia..o ironicament absurd com en moretti.

El francés es pels sentiments. Amb aquest to suau on les vocals surten sense gairabé moure els llavis.No sé d'on surt el so...pero sembla que no surti de la boca...jour....jaime...moltes lletres que es pronuncien en un sol so.Sembla que qualsevol frase dita en francès sigui més sentida i profunda que amb cap altre llengua. M'agrada com sona...té una elegancia peculiar, fins i tot sentir a en Sergi Lopez parlant amb francès converteix un pagesot en un galant irresistible.

L'anglès es per parlar amb tothom malgrat la globalització.
Es absolutament inevitable, està per tot arreu, i per mi es gairabé més familiar que l'"español". I es que tot és anglès....es fàcil, es directe i la gent que el parla té una predisposició innata per ferse entendre. M'agrada com amb quatre paraules ja pots coneixer algú, sense grans ordres gramaticals ni temps verbals. Es l'idioma del pop i del rock...diria que he aprés més vocabulari gràcies a la música que no pel collins. I es que tot rima amb tot, i no cal dir res més.

i queda el portugués. M'agrada com sona....si el pogués parlar seria per enamorar. Es com una variant del francés, pero més suau i dolç, no tan dramàtic, no tan prodund...mes simple, més proper, més càlid. Aquesta manera de parlar on les "o" es suavitzen amb "u"....la combinació de la "a" amb la "o" i l'aparició de la "i" per donar aquest toc petit i carinyós...és fantastic!

bé i fins que no m'apunti a l'escola d'idiomes internacional, seguiré així...
escoltant sons i imaginant tot el que diuen.