dansant

Inevitablement avui ens toca a nosaltres i ells ens miraran. Reconec que fins ara he intentat evitar-te...pero la rotllana ha arribat a la fi. Em coibeixes, perque ets així: tan obert, tan decidit, tan expressiu, tan fantàstic. Se suposa que ens tenim que escoltar, tocar, palpar, sentir... i si, prou difícil ja em resulta fer-ho sola, encara ho serà més amb tu. Pero intento, fer la valenta, treure les vergonyes, ser "profesional" tot i que pugui pensar que les teves intencions no ho siguin tant. Intentaré reflexar el que penso de tu, els meus moviments seràn una contestació dels teus. Ens situem en l'espai, primerament separats i comença a sonar la música. És un ritme marcat i àgil i tu comences a moure tot el cos, comences a mostrar-te. Ets tal qual, directe i eloquent, contundent i visual, pero jo resto quieta...observant, tot i el ritme de la música, necesito pensar...establir una resposta pero no la directe i cordial, sinó, la de dins, la que sento. Veus que no reacciono davant el so, i rapidament ja véns a buscar-me. Necesites ser escoltat i t'atanses davant meu i els teus moviments em comencen a envoltar. Et sento aprop i llavors reacciono, amb moviments contraposats, lleugers i rodons pero frenats amb contundència. Em segueixes i atanses el teu braç sobre la meva espatlla i jo, directament em doblego i caic al terra, pero inmediatament m'aixeco i continuo ara movent-me amb més contundencia i rapidesa, em vas seguint, tan aprop com pots, pero jo jugo al contrari si tu puges jo baixo, si obres, tanco, si corres, paro...em toques i... m'arronso com un cargol quant li toquen les banyes... ara entens el meu joc, i això t'exaspera, perque en part no porta a fer res conjuntament. Ens arrosseguem pel terra, busco el final, toco la pared i m'aturo i et plantes davant meu. Ens mirem, sento com les gotes de suor cauen pel mig de l'esquena, escolto la teva respiració, el pit em puja i baixa desbordadament...ja no puc córrer més...estic esgotada. Els teus ulls ho diuen tot, no t'ha agradat, t'has molestat, i no entens perque....on està la meva cordialitat? Espero la teva reacció, la musica continua sonant, i jo no em moc...i amb un gest lent em passes la mà per la cara com si em tanquesis els ulls i aixi ho faig jo. No vec res, pero sento el teu cos. Ara confio amb tu, espero que tu em guiïs. Em fas girar el cos d'esquena, i sento el teu pit a les espatlles. M'arrapenjo, i deixo tot el meu pes, m'aguantes, per un costat, amb un braç, rodolo, pero sento com les teves mans em subjecten fàcilment. Em doblego i em vaig movent lentament i et vaig trobant com a recolzament, una cama, un braç, una esquena, escolto el teu cos i segueixo el seu ritme. La música s'acaba i lentament els nostres cossos s'aturen, ara no m'atreveixo a obrir els ulls, no sé que em trobaré....obro lentament, em cau una gota de suor pel nas...la gent ens aplaudeix...i tu somrius, ja hi tornes un altre cop!