la nit més curta

avui
abandonem les tradicions
per iniciar-ne d'altres

els estris metàlics salten
entre el marbre i la ceràmica
mentres van caient
tous sabors
esperats per boques golants

dutxa freda
humitat rere l'esquena
cotó blanc que cau
sense cap eix transversal a l'interior

la penombra càlida ens envolta
i les cortines ens amaguen dels altres
pero ofereixen
la fresca de la nit que ens espera

el foc és intermitent
i l'mp3 va fent incansable
el so d'aquesta nit
sutil i discret

és música amb la teva veu

els colors són gustosos
el vermell i el verd
el blanc i el rosat
el morat i el marró
són a les nostres boques
amb ritmes fonètics

llavis ensucrats
i cruixents entre les dents
llençol de crema a la boca
és el dolç
de la dolça tradició

l'espumós fred
ens acompanya
buit per fora
i plens per dins

respiro,
es l'aire de la nit al balcó
espetecs constants
i peus descalços

paraules sentides
paraules visibles
paraules tàctils
creixen i es mostren
amb la mirada

respirem
ja no t'escolto
som nosaltres en el silenci
et sento
i obeeixo

no hi veig pero et vec
et busco caient
en ells cegament

entrem al laberint
ple de racons
sabem que busquem
pero no on sortirem

busques el teu cami
i trobes el meu
m'encetes i em fregues
la meva pell et deleix

creuant-nos
el dolç i el salat
el dur i el tou
humit entre els dos

sóc així
i es amb tu
com sóc així

estesa mig sobre teu
resorgint
resseguint els llavis
calmant la pell

t'escolto
suau i lent
m'agrada veure'm
en la teva mirada

m'escolto
i tinc por
sembla un somni

descanso
només et sento
amb els ulls tancats
prop meu

la nit més curta
es la nostra nit més llarga