ressaca de paraules (III)

em sembla increíble com tot s'ha girat i ara em sento com la mà que ho ha ordenat tot. Primer, la sorpresa de veure'ls apareixer junts, ells dos, ella tan fantàstica com sempre, amb el seu posat de protagonista i cofoia del seu nou trofeu i ell absent, callat i altiu com sempre pero amb una mirada directe. Totes les mirades s'entrecreuen i algunes ja ens parlem amb la mirada. Realment, ella es va pendre seriosament les meves vacilacions? i ara me'l passeja pel davant? Opto per pendre-m'ho a broma i a riure, ell deu estar molt satisfet amb el nou regalet caigut del cel i ella, com sempre per davant de totes, caçant la presa escollida. Penso en que ho ha fet més per les altres que no per ella...si no perquè ara ha reaccionat després de tants anys de coneixe'ns? està simplement aburrida i a la mínima que ha descobert un nou desig ha anat cap a ell. No sé on els portarà...ni com deu haver anat la trobada, pero m'intriga molt. Es poden manipular els moviments de les persones amb unes simples paraules?....si....definitivament si, ella ha creat els seus moviments segons les meves paraules. Poder de convicció: quant tothom diu no al principi i al final tothom pensa si. Les meves van ser un simple repte, una simple juguesca, defensar lo indefensable....fer bonic el que és més lleig....tot depen de com es miri...pero el criteri real, final , ostres, això no!
i ell la besa davant meu i em mira directament mentres les seves boques estan unides. La seva mirada descarada, em violenta i la fujo com si hagués estat una casualitat. Pero no, en algun moment de contacte amb ella, torna a buscar-me i ara em pregunto si ella li ha parlat de mi i què pensarà de mi. Em vol demostrar tot allò que té amagat i que jo he entreobert? de sobte descobreixo el meu error, si ella s'ha pres tan seriosament les meves paraules, que no deu pensar ell?