sopa de lletres

seguirem aixi? segurament no....

em sento atrapada en els meus pensaments,
i tu hi ets dins,
cada dia, cada moment...i ara no hi ets.
et busco, torno a mirar i no et trobo
segur que has tingut el mateix mal de panxa
i poder per això no has vingut.

sento les teves paraules molt dins meu
i reconec que jo he estat la primera en deixar-les anar,
pero ara elles han anat més enllà, d'un divertiment

han fugit de la sopa....ja no són divertides
ara se m'han quedat aqui, donant voltes.

ara la sopa es el plat més dur de païr.

una data per recordar

tal dia com avui, passarà a l'història.
per fi et perdré de vista, ja no hi seràs, per fi ja no t'escoltaré,
per fi ja no em faràs rabiar.

una alegria com questa no la podia deixar escapar.
per tota la ràbia continguda, per aquelles llagrimes que van sorgir en aquell moment impotent, per tota la teva malícia i les males paraules,
ara tinc un somriure de banda a banda
vés, corra, fés la teva i deixa viure els altres en pau!
algú en el seu moment ja va dir la seva
pero jo ara dic: "bon vent i barca nova"

encara ets amb mi

acabes de marxar pero encara ets amb mi.
Has tancat la porta pero et sento a la pell, t'oloro....et recordo i ets aqui encara. M'agrada sentir-te, que estiguis aqui, notar els teus llavis per tot el meu cos, buscant el racó més perdut que em fa tremolar. Les teves mans, que m'acaronen, que em palpen amunt i avall, que m'agafen, que m'aguanten quan ja no vec res. M'agrada com em busques, com em mires quant em dius totes aquestes coses i com les teves paraules es fiquen dins la meva boca per acabar en el lloc més boig del meu cap. M'agrada escoltar com es mou el teu cos, m'agrada moure'm amb tu i sentir la musica de fons, el ritme perfecte per acabar en un silenci blanc i plàcid.
M'agrada saber que encara ets amb mi.