la nit més curta

avui
abandonem les tradicions
per iniciar-ne d'altres

els estris metàlics salten
entre el marbre i la ceràmica
mentres van caient
tous sabors
esperats per boques golants

dutxa freda
humitat rere l'esquena
cotó blanc que cau
sense cap eix transversal a l'interior

la penombra càlida ens envolta
i les cortines ens amaguen dels altres
pero ofereixen
la fresca de la nit que ens espera

el foc és intermitent
i l'mp3 va fent incansable
el so d'aquesta nit
sutil i discret

és música amb la teva veu

els colors són gustosos
el vermell i el verd
el blanc i el rosat
el morat i el marró
són a les nostres boques
amb ritmes fonètics

llavis ensucrats
i cruixents entre les dents
llençol de crema a la boca
és el dolç
de la dolça tradició

l'espumós fred
ens acompanya
buit per fora
i plens per dins

respiro,
es l'aire de la nit al balcó
espetecs constants
i peus descalços

paraules sentides
paraules visibles
paraules tàctils
creixen i es mostren
amb la mirada

respirem
ja no t'escolto
som nosaltres en el silenci
et sento
i obeeixo

no hi veig pero et vec
et busco caient
en ells cegament

entrem al laberint
ple de racons
sabem que busquem
pero no on sortirem

busques el teu cami
i trobes el meu
m'encetes i em fregues
la meva pell et deleix

creuant-nos
el dolç i el salat
el dur i el tou
humit entre els dos

sóc així
i es amb tu
com sóc així

estesa mig sobre teu
resorgint
resseguint els llavis
calmant la pell

t'escolto
suau i lent
m'agrada veure'm
en la teva mirada

m'escolto
i tinc por
sembla un somni

descanso
només et sento
amb els ulls tancats
prop meu

la nit més curta
es la nostra nit més llarga

l'hora del tè ( I )

- fer-ho mentres tens una conversa per telèfon. Estar tranquilament parlant i que et vinguin a fer coses i tu mentres anar xerrant. Una d'aquelles conversacions, en que no pots tallar la conversa i mica en mica et van calentan....fins que al final et penetren en silenci i tu aguantan la conversa...

- aguantant fins al final?

- si, si, es clar, si no, no té gràcia. Penjar el telèfon ho hem fet totes.

- que massoca!

- per massoca sería, la típica situació quant just mitja hora abans de quedar per un dinar amb la teva família política, mentres t'estàs arreglant, ell et veu mig vestida, i es quant es posa mig caxondón i et comença a buscar, tu et resisteixes pero ell t'enganxa a lo cavernícola i ho acabeu fent, pero truquen al timbre, ell contínua.... tornen a trucar insistentment....ell acaba....pero a tu no t'ha donat temps i et passes tot el dinar calenta i humida pensant en com enganxar-lo a ell mentres la sogra t'explica com treu les taques de tomàquet de la camisa del marit.

- ja ja ja, i en els viatges a la cuina recollint els plats, li aniries fent petites enganxades.

- la venjança serà terrible!

- això li passa, per deixar-te calenta!

- a mi m'encantaria una enganxada amb el noi de la fruitería, allà al radera, al magatzem...entremig de capses de fusta i amb olor d'alguna fruita podrida

- però trobar un plàtan de 1ª!

- amb un pantaló de peto sense res a sota....

- jajaj, si si, un cos tot brillant

- aquest segur que li agrada la papaya!

- no, millor la figa catalana!

- jo sempre penso amb la cadira de pell negra que té el meu jefe al seu despatx, on seu davant de l'escritori. Tota acolxada i ample. Quant estic amb ell al despatx, sempre penso en com seria notar el tacte de la pell nua a la butaca. A més, són d'aquelles fàcilment reclinables que només amb la inercia del cos, ja es mouen, segur que dóna molt de sí.

- i ell què faria?

- d'ell no vull res!, deu meu!

- no, no, m'imagino una escapada furtiva amb el M

- jaja, al despatx del jefe

- segur que us espiaria per la web cam!

- treballeu, collons....!

- no pateixi sr., li faré un informe detallat si vol!

- apuntim'ho a les hores d'assumptes personals.

l'hora de la cervesa (II)

- jo triaria al R. Tinc debilitat pels seus rinxolets....llàstima que quant obra la boca es fagi tan cargant.

- hauries de mantenir la seva boca ocupada, per poder disfrutar.

- home, això no seria gaire difícil, hi han moltes possibilitats

- sinó, sempre et quedaria, posar.li el caputxo i tu taps a les orelles, jajaja.

- ben bé, no sabria a qui triar

- no si val, ens hi hem de mullar totes

- i si està pillat? valen tots?

- per una nit de sexe....tot val, o no recordes en P i la A

- suposem suposicions, triaria en F.

- mite-la ella que llesta! un valor segur

- home, ja que tinc que triar i posat's a somiar....mmm si no fós per la L
i les criatures...bocatto di cardinale...o millor dit, bocatto di diavolo

- jo agafaria al M, pero abans li faria un tren de "lavado"

- jaja un salvatge sota la dutxa?

- em dóna molt de morbo aquests cabells i tatuatges...pero amb un tractament.

- noia, si el puleixes tant, perdrà la força, com en sansón

- té que ser brutal!

- puc venir després jo?

- no sé si en quedarà, prou

- tranquila, aquest li donem un xuqui-xuqui dels seus, i ja veuràs com revifa.

- no, millor, venim totes....jajaja i ens el jalem!

- pobret, es pensaria que d'aquell viatge no tornaria mai, dolentes!

- doncs jo aniria a buscar el A

- si home!

- apa ja!

- perque no? es una nit de sexe només... no em casaria amb ell

- ja nena....pero vols dir que aquest funciona?

- que practicament no parli i que sempre tingui aquest posat seriot, no vol dir que no li agradi el sexe....potser té un altre costat...no sé, m'intriga

- aquest, com no tinguis una conexió USB em sembla que no li funciones

- si es que no se t'adorm al primer round

- una mica esgrogueit si que està, us l'imagineu amb pilotes?

- jo crec que a lo millor tindriem sorpreses... vés a saber quines perversitats li agraden...

- noia doncs em sembla que ho tens dificil, despres de la enganxada de l'ultim sopar.

- no si ja ho sé, que tenim incompatibilitat de caracters...pero per fer sexe tampoc cal xerrar gaire, no?

- tu l'únic que vols es una experiència sado

- si ja m'imagino al seu pis fosc i tenebrós.

- i treuria la capa i els ullals...uooooouuuo

- muérdeme!

- jajaja, no no, átame!

ressaca de paraules (III)

em sembla increíble com tot s'ha girat i ara em sento com la mà que ho ha ordenat tot. Primer, la sorpresa de veure'ls apareixer junts, ells dos, ella tan fantàstica com sempre, amb el seu posat de protagonista i cofoia del seu nou trofeu i ell absent, callat i altiu com sempre pero amb una mirada directe. Totes les mirades s'entrecreuen i algunes ja ens parlem amb la mirada. Realment, ella es va pendre seriosament les meves vacilacions? i ara me'l passeja pel davant? Opto per pendre-m'ho a broma i a riure, ell deu estar molt satisfet amb el nou regalet caigut del cel i ella, com sempre per davant de totes, caçant la presa escollida. Penso en que ho ha fet més per les altres que no per ella...si no perquè ara ha reaccionat després de tants anys de coneixe'ns? està simplement aburrida i a la mínima que ha descobert un nou desig ha anat cap a ell. No sé on els portarà...ni com deu haver anat la trobada, pero m'intriga molt. Es poden manipular els moviments de les persones amb unes simples paraules?....si....definitivament si, ella ha creat els seus moviments segons les meves paraules. Poder de convicció: quant tothom diu no al principi i al final tothom pensa si. Les meves van ser un simple repte, una simple juguesca, defensar lo indefensable....fer bonic el que és més lleig....tot depen de com es miri...pero el criteri real, final , ostres, això no!
i ell la besa davant meu i em mira directament mentres les seves boques estan unides. La seva mirada descarada, em violenta i la fujo com si hagués estat una casualitat. Pero no, en algun moment de contacte amb ella, torna a buscar-me i ara em pregunto si ella li ha parlat de mi i què pensarà de mi. Em vol demostrar tot allò que té amagat i que jo he entreobert? de sobte descobreixo el meu error, si ella s'ha pres tan seriosament les meves paraules, que no deu pensar ell?

lucien freud

no coneixia en lucien freud, fins que van fer la seva retrospectiva, pero reconec que al veure la seva obra em va impactar. M'agrada la seva plasticitat, el seu detall i com mostra la natura per si mateixa. El seu tractament de la figura humana és exultant, distorsionador, pero clarament realista. M'agrada, com tradueix la forma del personatge per fer-la totalment seva i així, poder reconèixer en cada obra la seva personalitat d'artista pero al mateix temps descobrir alguna cosa del pintat que no sabíem.
S'ha dedicat a pintar molts personatges famosos, i entre ells, estar aquest que em va sorprendre: un retrat de la kate moss quant estava embarassada. Sembla increíble veure aquesta dona fóra de les fotografies en B/N del Vogue. I aqui se'ns mostra així, tal qual, prenyada, nua, descansada.... sense por de mostrar els seus arrodonaments desfasats i sense maquillatges matitzadors. En lucien, en fa una traducció descarada del que veu, i em pregunto perquè no l'acabo de reconèixer a ella. Evidentment s'aprecia un cos bonic, llarg i esbelt...pero el contexte natural de la pincellada, ens mostra una imatge sincera que sembla que no pugui ser ella, reina del posat i del millor perfil.
Diuen que algú ha pagat fa poc 6 millions d'euros pel quadre....no sabem si volia un lucien freud o una kate moss nua...però bé, alguns ho troben una barbaritat. Ara em arrivat a això: les coses ja no tenen valor, només el que nosaltres li volguem donar. N'hi ha que paguen milions per un jugador que no marca gols i n'hi ha d'altres que ho paguen per un tros de pintura. La barbaritat és, no poder pagar pel que necessites per viure.