martes, febrero 20, 2007

sms

noto els teus llavis com resegueixen el meu coll suaument. Han aparescut sense més, fent-se camí entremig els meus cabells i jo complaguda, estiro el coll, perque no parin d'anar amunt i avall. Sento el teu l'alè prop de la meva orella i tot el meu cos s'em remou mentres tanco els ulls per escoltar.te més aprop. Començo a sentir música de fons, res en concret, i tu continues. Mica en mica la música es va elevant i en el moment de sentir-la tan present obro els ulls i desapareixes!...no! no es dissabte, ni diumenge, és dimecres i no hi ets! Estiro la mà i apreto el botó gros, per parar la música 10 minuts més, essent conscient que no hi ets, tanco els ulls intentant recordar el nostre moment. m'agrada recordar-te i el meu cos es contrau, pero torno a escoltar la música un cop més. Ara, ja enrabiada de realitat matinera, m'aixeco, sense oblidar els teus llavis i en com m'han posat. A partir d'ara, tot el que fagi, sense voler, es dirigirà cap a tu perque el meu desig s'ha destapat. Em dutxo, ràpidament, pero intento imaginar que són les teves mans les que ensabonen el meu cos. L'aigua avui crema, m'agrada sentir-la a la meva pell i com aquesta s'altera. Després, vaig a vestir-me, i penso en quina roba t'agradaria per no veureme-la posada. Minuts avans de marxar, esmorzo, i passo el dit pel costat de la torrada i aixi poder xupar la mica de mermelada que sobresurt. Penso en el gust dels teus dits i em pregunto si hi trobaria aquell toc de sal que ara hi falta. Surto al carrer i el metro es plè a vessar. No soporto estar en aquesta llauna de sardines, pero em fa pensar en com m'encantaria notar la pressió del teu cos al meu darrera. Arrivo a la feina, i avui, les lletres es capgiren i el click-click a vegades es despenja. No deixo de pensar en com haguéssim continuat fent, i els matitços del vermell són infinits. Em coloco el cabell a un costat per aixi poder passar el dit pel meu coll, recordant els teus llavis. Moltes hores fent tonteries i amb la ment molt ocupada i el cos en un vaibé de sensacions contingudes. Tinc ganes de tenir-te i sé que potser no ho farem fins dintre d'un parell de dies. Es una rucada, no puc deixar-hi de pensar, estàs massa present, aixi que penso en enviar.te un petit missatge sugerent, curt i simple, que rebràs entremig de 5 trucades i molta paperassa, pero espero que hi siguis....sobre volant....l'espera ansiosa de la teva resposta pràcticament inmediata....ninonanani....sobre tancat. ets tu.

jueves, febrero 15, 2007

històries d'amor

ou + patata = truita de patata

blau + groc = verd

sol + pluja = arc de sant martí

F + L = E

lunes, febrero 05, 2007

Transformacions

No m'ho puc creure... tot això em supera... pero ara ja estic aquí, absolutament regalada a les seves mans i deixant fer de tot sobre el meu cos...que de fet ja no es meu... no sé que en queda d'aquell cos tan acostumat a mi que tenia. Ells l'han manegat a la seva manera jo no tinc res a dir, només deixar-me fer, aquest es el joc. Banys, olors, cremes, fangs, ceres, ungüents tot i poc per sobre de la meva pell de dalt a baix, a quatre mans, estirada, penjada, tumbada, marejada per l'olor, estovada pel tacte i absolutament oblidada. L'excés de tacte ha alterat els meus sentits, m'ha buidat l'interior, i noto com poc a poc perdo el meu jo. Sento el meu cos tou,lleuger, no sé si és per l'ambient que s'hi respira o pel bany de fang calent, el cas, es que tot allò que en un principi semblava no entrar, ara s'adapta suaument, lliscant entre sedes per sobre la meva pell. La carn es resitua exageradament amunt el traç que marquen les cintes i tot el demés queda amagat entre capes i capes de teles brodades i fines. Uns treballen el meu cap, pols rosat que cau sobre les galtes, roig als llavis, negre als ulls i divertits tirabuixons que cauen al voltant de la cara. Sota la campana treballen els peus, llisquen les mitges fins les cuixes i col.loquen l'intimitat accesible, fins i tot aquí el detall es exquisitament delicat. 10 parells als meus peus i un per triar, buscant l'orma perfecte per un moment especial. Em veig i no em reconec... pero m'agrado diferent, essent ningú, essent nova per mi,... i nova per ell. M'encanta sentir-me enganyada, ara em sento capaç de qualsevol cosa inimaginable, perque jo no soc jo i demà ja hi tornaré. Sota la mirada de vellut negre, em pregunto si em trobarà, si jo el trobaré, si ens trobarem els dos entre el munt de mirades. Es el seu regal....un regal per sempre o un regal per recordar sempre...la curiositat va decidir...descobrir els límits...confiar en ell per confiar en nosaltres.