Un cavaller descalç

Les escales comencen a pujar i just en aquest moment, davant meu vec uns mitjons, mitjons? sabates? no, no, són mitjons! com? alço la mirada cap amunt i vec que porta les sabates a la ma dreta. Somric davant aquesta situació desesperadament irònica. Es un home d'uns treinta-i-tants quaranta-i-pocs ben vestit: traje de color beig, maletí a la mà esquerra i el cabell rapat al cero, estil yul briner (una manera molt digne i sexy de portar la calvície). Em pregunto quina situació el deu haver portat a descalçar-se al ben mig del metro. Bé, una cosa es evident....li feien mal les sabates ... es clar, tots em patit mal de peus, pero qui ha estat prou valent per treurese-les en un lloc on no toca? faríem de tot per no arribar a aquesta situació "ridícula" i quant arrivéssim a casa el primer que faríem seria xutar les sabates per qualsevol racó del rebedor. Pero ell no, simplement, se les ha tret i ha continuat el seu camí. Un acte valent i sincer. Es així com a vegades ens compliquem la vida i en realitat la millor solució es la primera que passa pel cap. Intento seguir-li el pas, radera d'ell, m'agradaria veure quina cara fa però el seu pas es molt més lleuger que el meu, gira cap a l'esquerra i ja el perdo de vista pujant les escales....adéu cavaller.

pared amb pared

no sé quina hora és, pero m'han despertat unes riallles contingudes....
no pot ser, ostres! la A i el seu nòvio!. M'he quedat a dormir a casa de la L que comparteix pis amb la A, em sopat tranquil.lament i després de l'ampolla de vi que ens em cascat, m'ha donat molta mandra tornar a casa sola, així que m'he quedat a dormir aquí...ostres, no, pero ara no....el cap encara em dóna voltes, instintivament agafo el coixí i em tapo el cap intentant no escoltar les seves complicitats, pero es impossible, a tota la casa hi ha un gran silenci trencat per ells dos. De sobte, sota el coixí sento com ella li diu "menjame'l"....i em trec el coixí del cap encuriosida per escoltar la resposta...no hi ha cap resposta per part d'ell....només escolto el plaer d'ella...me la imagino, allà estirada, tota nua, abraçant-lo amb les cames...deu meu! sentint els seus suspirs em fa pensar en com m'agradaria estar a mí a l'altre costat pared, tota oberta, tota menjada....em noto mullada, baixo la mà i lentament començo a acariciar-me....jo en silenci i ella ja boja de plaer. De cop sento com el seu llit comença a grinyolar...i dedueixo que ell ja l'empenta...em pregunto si hauran deixa't la porta a mig tancar, just només una petita escletxa, el suficient per poder-los veure....m'agradaria veure'ls, l'un sobre de l'altre....introdueixo els dits, em giro boca avall, m'agrada sentir la pressió de tota la mà...ell acelera el ritme,em poso els dits a la boca...necesito mossegar per no gemegar... ella el segueix amb els seus gemecs cada cop més intensos i secs...ell no para...m'obro cada cop mes i ara ja tot el meu cos es mou intensament, ell continua, el llit tremola i ella fa un xiscle ofegat entremig dels seus esbufegs...jo no estic...vull més...el llit també calla i se senten un parell de gemecs d'ell...jo continuo...sola i calenta....molt calenta...necessito més..penso en anar al seu llit, tota nua, tota molla....a buscar la meva part...el podria reanimar? ho intentaria mentres ella dorm el seu orgasme...no crec que li importés compartir una mica del seu pastís....ell amb els ulls tancats somriuria pensant que sóc ella, pensant que no n'he tingut prou, em restregaria buscant-lo, llavors quant ell obrís els ulls per descobrir qui sóc, faria una primera recolada, pero jo li taparia la boca i em tornaria a enganxar. Ell miraria al seu costat, la veuria a ella dormint tranquilament, llavors ell m'agafaria i em portaria a l'habitació del costat,on directament pogués donarme-la tota sencera i plena. Únicament es el que voldria, cremar-me del tot per finalment apagarme molt lentament.

C2

-Aquesta corda em tiva, no em podries deixar anar?
-No, noi, ja saps el que va passar l'ultim cop.
-Vaig caure.... pero tinc ganes de tornar a córrer.
-Si vols puc deixar anar una mica de corda.
-Com l'altre dia?
-Si
-Ja, pero arriva un moment que la corda s'acava i torna a tivar.
A mi no m'agrada que em lliguin...no hi estic bé així!
-ja ho sé noi, pero ara com ara, es la millor solució.
-De qui ha estat idea? del C1?
-En part si, pero ja saps que aquí hi estem tots ficats
-Te l'escoltes més a ell que a mi....
-No es això i ho saps molt bé, l'únic que les circumstàncies han canviat i ara em de cuidar de tu. Saps que fas millor cara?
-Si això diu la B, però bueno, d'aquesta no t'en fiïs massa, ara diu una cosa i després en diu una altra.
-Ella només vol que tornis a ser amic del C1, ell no té la culpa del que ha passat.
-Ja però això no li dóna autoritat per decidir per davant de tothom.
-Ell només intenta posar una mica d'ordre. Tothom està una mica alterat...tothom té les seves necessitats.

-i tu, com estàs?
-el fet de veure't més tranquil, em fa sentir molt millor
-em tornaràs a escoltar? em tornaràs a fer cas?
-es clar que sí, C2! mai he deixa't de fer-ho, recorda que ets el millor que tinc i tots depenem de tu, fins i tot el C1, per això volem que et posis bé.
-m'agrada que em diguis això....em pensava que t'havies oblidat de mi.
-aiiii, com ets! Sé que n'hi ha molts que obliden que en tenen un....però jo sempre sé que ets aquí, ets el meu motor, si no hi ets, no funciono!

30 minuts

vale, t'espero

30 minuts i estaràs aquí. No t'esperava, però tan hi fa, vindràs i jo ja fa molt que t'espero. Ràpid! cal posar-ho tot en un ordre habitable. Menjador: coixins al sofà, no importa massa l'ordre i el tamany, si drets o tumbats, pero heu d'estar al sofà repartits. La manta, un, dos, i tres, plegada a un costat. CD's....ja no sé que fer amb vosaltres, tots a la segona columna, la primera té perill d'enderocar-se i el moble ja fa temps que està full. HF ara no és el teu moment, així que aniràs a parar a la secció de BSO i deixa'm mirar que puc trovar per ara....per després....si poder Air.. revistes, llibres, diaris....tots a la pila, sota de la tauleta, ai l'article de l'E!, l'he trobat...això a l'estudi penjat al suro, després ja el guardaré. Merda!, 15 minuts.....seguim, ràpid, cuina: res, tot ok. seguim, estudi: buff hi ha un cert kaos, pero bueno, es igual, es queda així, tan hi fa. Bany: canvi de tovalloles, fucsia, fucsia, groc. un repàs del mirall i del que hi vec. Em trec la cua descolocada, em pentino, em torno a fer una cua, me la trec.....decidit me la torno a fer. Llavis, una mica color, una mica textura, lo just per hidratarlos i donar-los to. colonia....m'oloro el canell...no, no fa falta...5 minuts, merda! encara haig de passar per l'habitació, de camí em trobo la bossa, cap a l'armari, el llit, com quasi sempre....sense fer, sort, que amb un parell d'estiradetes ja està. Arrecades, rellotge....al calaix...que queda la roba! si, a veure RIIIINNNNNG osti!
si? HOLA! hola! mmmmmeeeeec sento com es tanca la porta de l'escala i obres la porta de l'ascensor....un minut....ràpid, la roba al cubell, el mirall, em cambio la samarreta?, em poso la negra? para l'ascensor tanques la porta, pim pam pum, diiing doooong, res no me la cambio, obro la porta una miqueta , t'hi acostes i l'acabo d'obrir del tot, ke tal? passes, tanques la porta, molt bé.....inconscientment m'acosto, aixeco els talons per poder enllaçar les mans per radera del teu clatell, i tu baixes el cap per trobar els meus llavis. mmmmm quant de temps!

blau

m'hi fico endins
de cap,
per poder estar uns moments,
inconscient de tot el que és

lentament m'automatitzo,
escolto el ritme que genero
agafo aire per no respirar
aire per no pensar

un, dos, quatre, nou, onze, quinze
encara falta una mica
vaig a buscar el blau més fosc
em deixo arrossegar

ara ja no hi sóc
tot s'atura
tanco els ulls durant uns segons
i torno a respirar