dresde t'esperava

portàvem tot l'estiu jugant a les quinieles, a veure qui s'enrrollava amb qui, i quants punts anàvem acumulant i avui celebràvem el teu sopar d'acomiadament, perque tot i que encara quedaven dies de calor, tu ja marxaves a fer un màster d'economia internacional a alemania. Diguem que teníem una molt bona afinitat, que els teus ulls verds-grisos em portaven boja, i que amb els nostres jocs, molts ja pensàven que algo ja havia passat pero tu vas estar molt entretingut tot l'estiu amb la C, la M i la M, així que aquella nit vaig decidir anar a per totes....més ben dit .... a per tu. Em vaig posar aquell vestit blanc de punt, no es que m'arrapés del tot, però evidentment s'adaptava perfectament allà on les corbes són més pertuverants. Discretament curt, per sobre el genoll, de mini màniga curta, i amb un escot de coll de barca. Aparentment, no era massa escandalós, poder el més escandalós era el contrast amb la meva pell bruna.
Ens vas portar a sopar tota la colla, a una bodega-antro, que a tu t'agradava molt, tu vas seure de cap de taula i jo vaig procurar de totes totes, poder seure al teu costat. Vam sopar, vam beure, vam xerrar, vam riure i també et vam fer un regal. Quant va començar la ronda de xupitos, et vaig demanar on era el lavabo i em vas senyalar les escales que portaven cap a la foscor...els lavabos he dit no els escarbats i les rates....vas riure ....vine, t'acompanyo. Déu méu vols dir que aquestes escales han passat la ISO?....si dona, tu puja....no entenc mai, quant vec aquestes coses ¿que es el que porteu a dins? com ho feu perque us senti tan bé....ah! meravelles de la ciència....suposo que em faràs un regal d'acomiadament "personal", no?.... a què et refereixes?....home, després de tot, crec que em mereixo un petó....mira si m'esperes a que surti del bany, et faré el millor regal d'avui...entro al lavabo, faig el que tinc que fer i torno a sortir amb el puny tancat i llavors m'acosto i li donc un petó molt dolç als llavis i mentres poso la mà a la seva butxaca dels texans i li dic....ara ja saps que es el que no hi ha dins....i li vaig deixar les meves mini calcetes. Avans de que reaccionéssis vaig baixar les escales ràpidament i vaig tornar a seure al meu lloc. Dos minuts més tard, vas venir i em vas dir a cau d'orella....m'ha encantat el teu regal, pero i ara com estàs sense elles?....ah! jo divinament....jajajaj Tots començaven a anar ja una mica bufats i les bromes corrien d'un costat a un altre. En un moment, et va caure (o el vas tirar?) l'encenedor i vas baixar a buscar-lo, pero vas trobar les meves cuixes entreobertes i un meravellós paisatge que es veia al fons, vas atençar la mà i la vaig sentir per entremig de les meves cuixes...vas tornar a apareixer de sota la taula i ens vem somriure amb complicitat, finalment, ara ja ho sabía que aquella nit et tindria.

despertador

ja ens ho havien dit, que poder tindriem calor i per això ens van ensenyar com apagar la calefacció.Per mi, estan on estàvem i amb lo fredolica que sóc, no vaig fer massa cas i em vaig dedicar a les maletes.
Arrivada la nit, em vaig posar el meu "pijama", pantalons i samarreta i res més, tapada de dalt a baix pero lliure per dins...aixi m'agrada dormir quant fa fred. La nit seria curta, perque el despertador ens esperava al mati, aixi doncs, vam tancar la llum i els ulls. sempre estranyo els llits dels hotels i aquest no va ser una excepció, acavat el primer son em vaig despertar a mitja nit tota acalorada...buff com podia ser, allò era insoportable, tu al costat dormies tan tranquilament amb gallumbus, em vaig aixecar per encendre la llum del bany i entremig de la claror vaig apagar la calefacció. Tot i aixi, al tornar al llit, la pell em bullia, aixi que vaig optar per treurem els pantalons i la samarreta...i quedarme absolutament lliure, vaig agafar el llençol blanc, i em vaig tapar una mica, m'agrada aquesta sensació d'estar coberta quant dormo, i vaig tornar a tancar els ulls per continuar amb el segon son i d'aquest em vas despertar tu. dormia lleugerament, tenia aquella sensació d'haver dormit molt, pero encara eren les 6 del mati i el despertador encara esperaria una mica a sonar. Et vas girar, per trobarme, per posar el braços per sota el llençol buscant les meves espatlles, i vas notar el tacte de la meva pell càlida....on estava el "pijama"?, vas baixar les mans, per comprobar fins on arribava la pell i vas comprobar....que no s'acabava mai...nua i aqui....les teves mans no s'ho creien i em van anar despertant lentament. Tu et vas acostar, ara ja per mirarme, com continuava dormint bocavall i esperant la resposta de les teves caricies. Els teus dits van començar a jugar amb les muntanyes i jo que ja començava a despertar vaig voler continuar amb els ulls tancats i fent petits mmmmm endormiscats...esperant que tu em despertessis del tot.

Amb nits així, qui necessita un despertador?