temps + temps - temps

S'em fa estrany pensar en com el pas del temps ens fa canviar i com canvia la nostra percepció dels qui ens envolten. Et conec de tota la vida i sempre has estat algú que estaves allà dalt. No sé com, ja de ben petita, recordo venir a jugar entre les teves cames perque tu em feies volar més amunt. Després, quant venies a sopar, m'escapava del llit perque m'expliquessis un dels teus contes impossibles. Recordo més tard, trucar a les meves amigues perque vinguéssin a casa el dia que et trobava després de l'escola. Inclús un dia, vaig montar el numeret, perque no em volia banyar sense la part de dalt del bikini, avergonyida de que veiessis els meus pits incipients.
Després, ja més tard, et vas convertir amb un punt d'inflexió a casa. Vaig passar un parell d'estius entretinguda passant dades a l'ordinador i aixi els pares estaven més tranquils, fins i tot em vas "tapar" amb les petites escapades nocturnes. Eres "legal" i no podia entendre perque el meu pare no es podia comportar com tu. Mica en mica, vaig començar a fer la meva, i les nostres "topades" es van fer més llargues, pero reconec que cada cop que et veia, el cor em feia un petit saltiró i pensava....encara es conserva bé...
Ara, ens em tornat a topar, bé, necessitaves un cop de mà i ...com tu dius...qui millor que jo. Feia molt que no xerràvem, pero la confiança es practicament cega, són moltes coses que em viscut, i suposo que jo per tu, no hi han masses secrets, em coneixes desde que era una nena. Es curiós, sempre t'he vist desde una distància kilomètrica pero ara xerrem, i et sento molt aprop. 26 anys ens separen. Sempre ha estat molt, pero perquè ara no m'ho sembla tant? I tu, creus que també son molts? Per tu encara sóc una nena?
Et miro, i no puc evitar de pensar coses, coses més enllà de la nostra amistat "politicament correcte", i es que el fet que siguis un dels millors amics del papa, fa que hi hagi una linia que no es pugui passar. No ho sé, per mi... no sé si ets de nou un capritx, pero sé que m'agradaria descobrir-ho. Les hores passen indefinides amb tu i sé perfectament que en un altra situació ja no hi haurien línies. Aqui n'hi ha una i molt forta. No goso dir-te tot això, tot i que ja t'he explicat moltes de les meves solituds, no m'agradaria posart-he en una situació violenta. Estàs massa serè per arribar a trepitjar la línia. Per això, donc un pas, petit i lleuger....sincer...vols venir amb mi? i tu elegantment, ironicament, respons...es perque ho disfrutis tu.

títols de crèdit

em sorprenc amb els ulls húmits,
he disfrutat de tota la pel.lícula,
pero arriva el final
i en els últims 5 minuts,
surgeix la tragèdia,
la desesperació de la pèrdua més gran,
l'amor que ja no existirà.

m'agrada llegir els títols de crèdit
sobretot si la pel.lícula m'ha agradat
per així poder reviure-la un altre cop.
Pero ara aprofito la foscor de la pantalla
amb la mínima llum de les lletretes blanques
per enfonsar-me més al seient
i aixi poder resituar la mirada.

Diuen que la primera llàgrima
es la més sincera, la més autèntica,
la que sent més tristesa,
perque es la que costa més de sortir,
un cop alliberada,
després ja vénen totes les demés,
ja ve la comèdia.

Pero jo,
no em conformo amb una de sola
tot això m'ha remogut sentiments
no ploro de ràbia,
no ploro de dolor
ploro per un goig que vaig viure
i que ja no puc tornar a sentir.

no entenc com he pogut esclatar d'aquesta manera,
amb 5 minuts només?
poder serà que avui tinc les hormones alterades
i estic especialment sensible,
o es que simplement et trobo a faltar.

somni d'una nit de primavera

Llegint el diari tot fent un cafè, vaig veure que M. A. inaugurava aquella tarda la seva última exposició en una important galeria de l'eixample. Quina gràcia!, feia tant de temps que no sabia res de la M....desde l'últim sopar d'ex-alumnes de la uni, poder ja fa 5 anys. Vam ser "intimes amigues" durant dos cursos, en aquella època en la que només penses amb els nois i en passar-t'ho bé, a part de triunfar com "artistes". Així que una oportunitat com aquella no me la podía perdre, em moría de ganes de tornar-la a veure.
Vaig trucar-te, perque aquella nit havíem quedat per sopar a les 9:30 i et vaig proposar de si volies venir amb mí. Tu vas acceptar encantat (encara estàvem amb aquella fase en que qualsevol iniciativa per part de l'altre es benvinguda)i vam adelantar la nostra cita per les 8:00 de la tarda.
Vam arrivar i a fora al carrer ja hi havia gent, et vaig agafar la mà i ens vem inmuscuir entre la multitud. Jo només tenía un objectiu, trobar-la a ella, i anava escanejant cada cara que s'em creuava fins que vaig sentir la seva veu entre una riallada...ja està ! era ella! em giro i ....M!GUAPA! em veu i em crida mentres s'acosta per donar-me una abraçada mig saltironant (com quant teniem 20)ens mirem i ens fotem a riure...que fas? i tu? felicitats artistassa! muaaaa!quina il.lusió, noia, quant de temps! que guapa que estàs!
Evidentment havia aprofitat l'ocasió per posar-me aquell vestit de punt negre amb escot creuat,faldilla ample fins als genolls que em queia com un guÀ. Volia que 10 anys després, veiés que continuava "en plena forma" i d'altra banda tu tampoc encara me l'havies vist posat, així que era l'ocasió perfecte. Tot i així i per donar-li un toc més informal, ho vaig combinar amb la caçadora texana i el bolso vermell)
La M ens va explicar la seva història de com havia conseguit penjar la seva obra a les pareds, diguem sencillament que havia caçat un bon mecenes. Estava igual que sempre, amb aquella cabellera rissada (ara més rossa) i amb qüestió de corves, diguem que era de les que es feien mirar i ella no se n'amagava.
- I qui té el gust d'acompanyar-te? ai, si perdona, es el J, un amic, un bon amic...i el A.? on l'has deixat? bé, l'A ja no sé per on para....no fotis! no sabía res! quant? bé, ja fa gairabé un any... pero com? osti nena, com estas?
en aquell moment vas notar que poder era una conversació més per amigues i vas excusar.te dient que anaves a fer una ullada a l'"obra". La M lluny de voler saber masses detalls de com es va acavar tot amb A, de seguida em va preguntar per tu: qui eres, quant de temps feia que ho feiem, com ho feies....i entre rialles va acabar dient: bé ja vec que no perds el temps.
De cop va aparéixer el mecenes i va estirar del braç a la M, vine que t'haig de presentar a fulanito...eo, dóna una ullada a veure que et sembla, i no marxis sense dir-me adeu!
ella va desaparèixer i vaig fer un cop d'ull a la sala en general per veure si et trobava, pero es clar, amb la meva curta alçada, massa cosa no podia distingir, així que vaig començar a voltar per la sala. Mentres anava caminant, aprofitava per anar mirant els quadres i no reconeixia res del que en el seu moment havia conegut de la M. No et trobava....poder havies sortit a fora a pendre l'aire, aqui dins amb tanta gent, l'ambient ja estava una mica caldejat. Vaig arribar al fons de la sala i vaig veure que hi havia un passadís que comunicava amb una altra sala. A la pared hi havien escrit un text de la M i em vaig aturar a llegir-lo. Quant em vaig girar per continuar pel passadis vaig topar amb tu. Jajaja, estaves just radera meu i no t'havia vist. Em pensava que estaries fora aborrit de mirar taques vermelles....si tens raó, les taques son molt aburrides, hi han coses molt millors que mirar, especialment avui...estas preciosa, mmm, gracies vine aqui...m'acosto a tu i obro una mica els meus llavis per notar els teus llavis entre els meus. Em passes la mà per radera la cintura, i ara ets tu que busques els meus llavis i les nostres boques s'obren lentament per buscar quelcom més humit. Ens separem i m'agafes la mà i em dius, vine, seguim caminant pel passadís i a la banda dreta hi ha un altre passadis fosc, on hi han posat una corda, apartes la barra rapidament, passem, però que fas? ens amaguem radera de la primera pared que trobem per tornar-nos a besar intensament....Les teves mans comencen a recórrer el meu cos i no satisfetes amb el tacte de la roba comencen a lluitar per ficar-se sota d'ella. Els nostres cossos unicament units per les nostres boques comencen a demanar més...Noto la teva mà esquerra a l'esquena, la ma dreta a la natja esquerra...i una altra ma a la natja dreta....o es la teva ma...noto ara la pressió d'un cos a tota l'esquena i uns llavis al meu coll, jo tinc els teus llavis a la meva boca...i doncs? em separo de la teva boca per girar lentament la cara i em trobo a la M, radera meu i ara es ella que obra els seus llavis sobre els meus. Tu continues allà, contra la pared, i notant els seus grans pits amb la mà esquerra. Ella acaba el bes i m'agafa de la mà, jo t'agafo la teva i ens obra una porta. En aquella sala hi ha un petit despatx i un divà vermell estil rococó que destaca entre la decoració minimalista. Tu seus al divà, ella tanca la porta amb clau i jo dreta, espero a que vingui per tornar-nos a besar...quin retrovament! Ella em descorda el llaç del cinturó i lentament obra tot el vestit per deixarlo caure al terra. jo estiro un tirant deixant al descobert un pit i despres l'altre per descobrir la parella. Obro la cremallera i la faldilla cau. Ens mirem, ens abracem, ens besem. Em mira i lentament em passa la ma pels pits, les costelles, la panxa, les cuixes....s'agenolla davant meu i jo li poso les mans entre els seus cabells rossos. Tu mentres t'ho mires tot desde la distància. Posa una mà a cada costat per fer baixar l'ultim tros de roba que em queda. Et miro i vec que em somrius, llavors li agafo la mà a M i la porto al divà amb tu. Tu seus al mig, jo a la dreta, ella a l'esquerra. Tu encara tens tota la roba....pero hi han quatre mans per treurete-la ...tot es molt més fàcil. Tu tens una mà a cada banda...et beso...em beses...et besa...em besa...ens besem...els nostres cosos es comencen a confondre...s'intercalen buscant el plaer....suant i disfrutant. Ella es posa damunt teu, necessita tastar-te, jo la deixo...ara miro jo...ella s'arqueja sobre teu per sentir-la ben endins....gemega en silenci...s'atura, baixa de sobre teu i llavors ara ets tu que la montes...li agafes els pits, li llepes, li menges....ella està ben oberta...TOC, TOC, M que estas aqui? SI, un mmmmommmmennnnt.....ARA SURTO! ha vingut l'editor! fa mitja hora que et BUSCO! JA VA!
la M fa un salt i d'una revolada es posa la roba....ho sento nois, us haig de deixar....t'apunto el meu numero de telèfon, truca'm i xerrem.....obra la porta i s'en va. Tu i jo ens mirem...i dius....i ara que fem?...et miro cap abaix....i suaument et toco, i a cau d'orella dic...no la podem deixar així, no????