Arribo a dalt després de pujar 5 pisos sense parar, està la porta mig oberta i entro a poc a poc amb un hola musical. Apareix, i ràpidament em demana, "dona'm 2 minuts", em dona un petó al front s'allunya ràpidament cap al fons de la sala com si se li estigués cremant alguna cosa. Decepcionada, ja no dic ni mu, es diumenge i avui únicament em reserva les seves últimes hores, venía amb l'esperança de com a mínim viure-les intensament, però ara aquests 2 minuts sé que es poden convertir en 10, 20 o 30 minuts més, així, que amb resignació i sense buscar més protestes vec que hi ha la biblia sobre la tauleta, en tot el dia no he pogut llegir-la, l'agafo i opto per seure a un dels tamborets que hi ha a la barra que separa la cuina del menjador-sala d'estar-estudi. Sec d'esquenes a ell, no el vull ni veure, no el vull molestar i no em vull impacientar, podria seure al sofà pero el tindria massa aprop, li controlaria tots els moviments i inevitablement aniria sortint de la meva boca "ja estàs?". Veient la meva col.locació m'invita a pendre qualsevol cosa pero no, ara no em ve de gust res. El tamboret és alt i recolzo els peus a la barra que envolta tot el diàmetre de les potes. Es curiós, com es canvia l'aptitud depenent on seiem.....aqui dalt sembla que hi tingui que ser per poca estona, ja que es difícil mantenir una mateixa postura, a vegades, deixo penjar les cames pels costats, d'altres les creuo al davant...el cos es va movent a intermitències, esperant el saltet final. Vaig passant les pàgines lentament, sento el cliqueget de fons i les pauses reflexives i segueixo amb el meu silenci oral, pero amb la veu alta dins meu. Miro les ofertes cinematogràfiques, potser seria una bona opció per continuar el silenci, pero en realitat no trobo res prou interessant. Ja porto ben bé 15 minuts i he arribat a l'entrevista del personatge de la setmana, absolutament previsible i estudiat, salto de pregunta en pregunta sense trobar la sinceritat, al acabar de llegir-la noto com el silenci està present. Ja no sento els cliquejos, així que intrigada, rellisco, donant la volta per mirar.lo, i me'l trobo allà de braços creuats mirant-me....."i doncs, ja has acabat", "de mirar-te... no encara", "així doncs, aquesta era la teva feina", "desde fa dos minuts, sí", "ah, molt bé", "t'he vist aqui sentada, tota elevada, el teu cos es veu molt bé: la forma de l'esquena com s'estreta la cintura, aquest tros de pell que ensenyes, com s'eixample el teu cul asentat, com mous les cames, com s'arrepengen....francament, et senta molt bé aquest tamboret", "gracies, maco, però crec que passar el diumenge aqui tancat t'està fent delirar". Ell llavors s'acosta cap a mí, i ara ja el tinc davant, entremig de les meves cames, "i quin mal hi ha en delirar per tot això" i passa les mans per les cames fins arribar als malucs i em besa carnosament. "si es que a més, em va genial, et tinc tota a mà", "per una vegada estem a la mateixa alçada", i ara ja l'abraço totalment en silenci fent que obri la meva ansietat.
