l'espera

Ja són 68 llunes sense veure'l. Ell ara es molt lluny, conquerint terres noves i defensant l'honor dels seus colors. Jo sóc aquí, tancada en aquestes 4 pareds. No em sento dama d'enlloc ni estimo cap bandera perque l'únic amor que sento es el que ell m'ha ofert. Jo resto aquí, pacient per poder assaborir la seva victòria. Ell m'ha convertit en la dama més bella només pel fet d'escollir-me. Ell valent, fort i triunfador s'ha convertit en un dolç, tendre i fidel amor als meus braços. L'espero, perque és l'únic que tinc que fer. L'espero, tranquilament, perque sé que arrivarà el moment en que es pugui treure la cuirassa de ferro i el tingui tot per mi.
Primer li prepararé un bany d'aigua calenta i olis perfumats, mentres jo, poc a poc li aniré tallant la seva llarga cabellera, perque així els meus dits llisquin suaument entre els seus cabells. Després, li faré que recolci el seu cap sobre el meu pit, i lentament aniré descobrint el seu rostre tallant-li la barba amb una navalla. Li tindré preparada roba neta, suau i blanca perqué després de carregar tant de pes, res ha de molestar a la seva pell plena de ferides. La taula ja sería parada amb les millors viandes per fer callar el seu estòmac de dies de fam. Una taula allargada i dues copes grans amb vi roig. Ell xarrupejarà el brou, mossegarà la carn, sucarà el pa, xuclarà la fruita i ho engullirà tot amb rapidesa. Jo, en canvi, l'acompanyaré mínimament en el seu festí. Ara, només quedaría el seu lloc més preuat: un llit calent i tou. Després de les nits fredes dormint al ras ara els llençols blancs l'acompanyarien en una profunda dormida. Jo, continuaré esperant al seu costat pero ara amb aires de victòria, perque ja el tindría aqui. Sabría que quant obrís els ulls sería per mirar-me a mi, de quant obrís les seves mans sería per tocar-me a mí, i que quant obrí els llavis seria només per besar-me a mi.

sons internacionals

A vegades penso amb diferents idiomes,
tot i que no els parli, la ment tria un idioma per cada situació per cada moment....
i bàsicament en són quatre.

L'italià es per moments divertits, per fer gresca amb els amics. Cridaner i contundent, les vocals ben obertes i exagerades, io, ao, eeee....expliquen més que mil paraules.Agafa caires molt divertits: és tragicòmic com en marcello i la sofia..o ironicament absurd com en moretti.

El francés es pels sentiments. Amb aquest to suau on les vocals surten sense gairabé moure els llavis.No sé d'on surt el so...pero sembla que no surti de la boca...jour....jaime...moltes lletres que es pronuncien en un sol so.Sembla que qualsevol frase dita en francès sigui més sentida i profunda que amb cap altre llengua. M'agrada com sona...té una elegancia peculiar, fins i tot sentir a en Sergi Lopez parlant amb francès converteix un pagesot en un galant irresistible.

L'anglès es per parlar amb tothom malgrat la globalització.
Es absolutament inevitable, està per tot arreu, i per mi es gairabé més familiar que l'"español". I es que tot és anglès....es fàcil, es directe i la gent que el parla té una predisposició innata per ferse entendre. M'agrada com amb quatre paraules ja pots coneixer algú, sense grans ordres gramaticals ni temps verbals. Es l'idioma del pop i del rock...diria que he aprés més vocabulari gràcies a la música que no pel collins. I es que tot rima amb tot, i no cal dir res més.

i queda el portugués. M'agrada com sona....si el pogués parlar seria per enamorar. Es com una variant del francés, pero més suau i dolç, no tan dramàtic, no tan prodund...mes simple, més proper, més càlid. Aquesta manera de parlar on les "o" es suavitzen amb "u"....la combinació de la "a" amb la "o" i l'aparició de la "i" per donar aquest toc petit i carinyós...és fantastic!

bé i fins que no m'apunti a l'escola d'idiomes internacional, seguiré així...
escoltant sons i imaginant tot el que diuen.