trobada literària

Versió 1.0

Ens vam trobar un cop més. Tú estaves fet pols, feia uns dies que anaves una mica liat, pero igualment vas voler quedar. com estas? ....cansat pero bé....ho podriem haver deixat per un altre dia....no, estic cansat però tenia ganes d'estar amb tu,...bé com vulguis, avui decideixes tu... sí, per avui he pensat algo diferent, estant com estic...ah si? molt bé. En aquell moment em vas picar la curiositat, últimament les nostres trobades es convertien en autèntiques maratons de plaer, i avui tal com ho plantejaves semblava que els trets anaven per un altre costat. Estavem a l'habitació i em vas dir,...avui et despullo a tu i tu em despulles a mi....no tenia que ser diferent avui?....tu espera, vull que estiguem còmodes, vull veure't així... i lentament em comences a descordar la camisa blanca, em baixes els tirants dels sostenidors i me'ls descordes. Jo estic inmovil, no goso tocar.te ni besar.te, espero que tu fagis, em treus el rellotge i l'anell, em descordes el cinturo, el botó i la cremallera i els texans baixen amb l'ajuda de les teves mans. Em descalces i deixes tota la roba a la cadira. Per un moment t'atures i em mires, pero les teves mans continuen per la última peça les calces blanques, i quedo allà dreta tota nua davant teu. S'em fa estrany que no em toquis que no em besis, tot es tan distant...Llavors començo jo, t'agafo la samarreta per abaix i estiro cap amunt, tu aixeques els braços i llavors acaba de sortir del tot. Et descordo els pantalons amb cura, lentament i t'asseus al llit perque et pugui descalçar millor i treure't el pantalons del tot. Et miro i em somrius, bé acabem pel final, et baixo els gallumbos i aixeques els peus per treure'ls mentre jo els agafo amb les mans i deixo també tota la teva roba sobre la cadira. M'ensenyes un llibre i em dius: té posa't còmode, vull que em llegeixis un conte, el coneixes?....no....vull que el coneguis, després em dius que et sembla, a mi m'agrada molt, vull escoltarlo com el llegeixes....molt bé, pero fa molt de temps que no llegeixo en veu alta, es dificil....tranquila, jo ja me'l sé, es per tu, perque el descobreixis, vinga ....Agafo un parell de coixins i me'ls poso al capsal del llit de manera que em pugui mig asentar al llit. Tu en canvi, t'estires al meu costat amb el cap al coixí i mirant-me de costat. ...Mira, es aqui, la pagina 39, es només un conte.....Et miro i penso en llegir lentament, poc a poc, llegir per algú es molt més difícil que llegir per un mateix i més jo, que a vegades tendeixo a anar més rápid i suposar paraules que no hi són, així doncs, penso en primer fer una ullada ràpida per poder situar el to, les pauses i les comes i mentres anar llegint a poc a poc. Començo, em sento la veu i noto la teva mà a sobre de la panxa. Continuo llegint i poc a poc vaig agafant el ritme de la lectura. En algun punt i apart et miro per veure si tot va bé, i et vec allà amb el cap al costat del meu ventre agafat com si fós un osset de peluix,i jo continuo. Mica en mica, m'hi vaig ficant en la història i arriba un moment en que el meu cap esta més adins del llibre que dins de la teva habitació. Hi ha un moment que la història fa un gir i no puc evitar de fer.te un comentari, pero vec que no respons...perque t'has quedat dormit. Ostres, estas realment fet pols...et miro i decideixo acabar el conte inmòvil per tal de no despertar-te, no sé si aquets eren els teus plans pero jo continuo amb la lectura, no sigui cas que despres em demanis una redacció. Després de 4 págines, acabo el conte i decideixo deixar el llibre. M'escorro cap avall per posar-me a la teva alçada i m'acurruco davant teu per sentir l'escalfor de la teva pell. Et miro com dorms i no goso dir-te res...escolto la teva respiració, tanco els ulls i disfruto de tu.
Em desperto i miro el rellotge, ha passat una hora i quart! i tu continues dormint...bé, em donaré un marge per gandulejar una mica, miro el sostre i penso....em giro i et vec tan plácid que em fa cosa tocar-te pero a la vegada resultes tan temptador! així tot despullat... Et miro, m'agrades i penso en despertar-te i com fer-ho. m'agradaria que fos com un somni... decideixo, no dir res, pero utilitzar els meus llavis, unicament la meva boca per despertar.te. Començo, humitejo els llavis, i ben tendres roso la teva pell, poc a poc faig el recorregut de dalt a baix, penso que poder no t'agrada que decideixi ara, pero estic segura que m'ho faràs saber, així que continuo, m'agrada olorar.te, i veure com creixes mica en mica, noto que et despertes del teu son, així que començo a entreobrir els llavis una mica més per poder assaborirte més. Creixes més imperiosament, i aixeco la mirada amunt, els teus ulls també estan mig oberts, pero no dius res, aixi que continuo amb el meu deleit. Recorro tots els racons, em centro amb tu i no puc evitar començar a llepar-te amb la llengua ben tendre, ben humida. Estas calent, cremes i ara només vull tenir.te dins de la meva boca. Et tenses i em pressiones els llavis, ja no tinc boca per abarcar tot el que vull. Les teves mans s'enreden amb els meus cabells i de cop et gires i et poses damunt meu, m'agafes les mans i jo quedo allà sota, tota a la teva disposició, ara manes tú.

trobada literària

Versió 2.0

Ens vam trobar un cop més. Feia dies que no ens vèiem i ja en tenia ganes. Avui decidies tu i estava encuriosida que fariem aquest cop. Em vas portar cap a l'habitació i em vas dir,...vine aquí i no et moguis... i lentament em comences a treure la roba. Jo estic inmòvil, no goso tocar.te ni besar.te, tal com tu m'has ordenat, em treus el rellotge i l'anell, em descordes el cinturó, el botó i la cremallera i els texans baixen amb l'ajuda de les teves mans. Em descalces i deixes tota la roba a la cadira. Per un moment t'atures i em mires, pero les teves mans continuen per la última peça les calces blanques, i quedo allà dreta tota nua davant teu. S'em fa estrany que no em toquis que no em besis, tot es tan distant.... Et miro i em somrius,m'ensenyes un llibre i em dius: té posa't còmode, vull que em llegeixis això.... llegir?, ara?....si, vull escoltar-te com llegeixes....molt bé, pero fa molt de temps que no llegeixo en veu alta, es difícil....tranquila, jo ja me'l sé, es per tu, vinga ....Agafo un parell de coixins i me'ls poso al capsal del llit de manera que em pugui mig asentar al llit. Tu en canvi, t'estires al meu costat amb el cap al coixí i mirant-me de costat. ...Mira, es aquí, la pagina 39,comença per la marca.....Et miro i començo en llegir lentament, poc a poc, "El seu cos era allà, al seu costat, tot nu, per fi ja era seva"...somric pel to de la lectura i continuo llegint una llarga descripció literària de cos de dona:esquena, coll, cabell, natges, pits, peus, ulls, mans, llavis, entrecuix....la descripció era molt detallada pero podria ser qualsevol dona. Continuo llegint i poc a poc vaig agafant el ritme de la lectura. En algun punt i apart et miro per veure si tot va bé, i et vec allà amb el cap al costat mirant i somrient,i jo continuo. Comença l'acció: "havia esperat molt de temps i ara no permetria que s'escapés, va agafar.li una mà i li va lligar al capsal del llit" en aquell moment vas treure un foulard del calaix em vas agafar la mà esquerra i em vas lligar també. Vaig parar de lleigir i vaig començar a riure, ara ja vaig captar de que anava el joc...iep que fas?....sssshttt! si ho vols saber, continua llegint....A partir d'aquell moment tot se'm va passar pel cap, pensant en que estava en mans d'un llibre, així que intrigada, vaig continuar llegint...."Ell va començar a tocar.la com si fós una nina de porcelana que en qualsevol moment es podia trencar" i mentres les meves paraules es pronunciaven els teus dits anaven recorren el meu cos. "Ella es mostrava freda i tivant, volia demostrar.li que tot i tenir.la així, ell no havia guanyat". Després de llegir això, vaig tancar i estirar absolutament cames com un acte de triomf, jaja...potser el conte es gira cap a la meva banda..."Ell no tenia pressa, aixi que va començar a llepar-li la part més llunyana del seu sexe...el dit gros del peu" i tu hi vas anar amb la teva boca fent detalladament tots els moviments que describia. "el pesigolleix dels peus li va resultar impossible d'aguantar i separà els peus perque no els hi toqués més". Tot i que a mi m'encantava vaig obrirme de cames i el teu cap quedà entremig. "ara ja la tenia oberta i li agafà les cames cada una amb una mà". Buff...això s'estava pujant de to i em costava controlar les sensacions per poder continuar llegint. L'autor seguia amb una llarga i profunda descripció del sexe d'ella i els desitjos d'ell, tantes coses hi veia? no ho sé, pero llegir tot allò em feia començar a bullir la sang i tenia ganes de llegir més ràpid perque ell entrés a l'acció."Les mans van començar a pujar lentament, simetricament, una per cada cama" tu anaves fent...."i els seus llavis van anar a buscar els llavis".....això era terrible, no sóc capaç de fer dues coses....mmmmm....continua, vas dir tu....."ella encara no s'obria del tot pero la seva llengua s'obria pas per tot arreu"....no puc...gemego...no paris, m'ordenaves....Em mentalitzo i segueixo llegint el detall de tots els seus actes i entremig de frase i frase, entre punts i comes, intento agafar aire, per controlar el meu plaer."Ell s'ofega dins del seu sexe mentres ella no para de xisclar" ...cada cop les pauses es fan més llargues...ja no vec lletres només sento les teves llepades, no puc més paro de llegir, paro de tot.
Et miro i puges per besarme, m'agafes l'altre mà i tires el llibre al terra, mentres em dius "el final te l'explico jo"

passeig sense paraigües

Aquella tarda perduda vaig decidir aprofitar-la per anar a fer un passeig pel camí de la font. Quant ja portava una estona caminant, els núvols es van començar a fer més foscos i va ser quan vaig decidir girar cua per previndre la pluja. Tot i la meva reculada en pocs moments la pluja va començar a caure amb intensistat i llavors lluny d'aixoplugar-me vaig preferir mullar-me per poder arrivar com més aviat millor a casa. Després de vint minuts de pluja intensa ja vaig arrivar al poble, pero encara em quedava atravessar-lo del tot. Aquí vaig començar a córrer sota els balcons, de fet, ja no hi havia res a fer estava tota dutxada i l'aigua córria per dins de les sandalies. Girant el carrer, vaig toPar amb la A, la germana de la F, que tot just ja entrava a casa sota un paraigues. Em saluda i em para rient-se de la pinta que porto...on vas així? passa a casa ....no es igual ara ja arribo a casa...deixa, dona, passa et canvies i prens un cafè....d'acord ...ai, aquets fangueros!que no mireu el cel?....Finalment vaig entrar, es impossible, quant et conviden a entrar a casa seva ja estas venut, no hi ha excuses que valguin, es el seu ritual,de la mateixa manera també es poden colar a casa teva, pero bé, a mi ja m'estava bé, perque la humitat al cos m'havia fet agafar fred. Curiosament la casa estava sola,...i el S? i els nens?...han marxat a ca la padrina...ah!perdona t'estic mullant tot el terra...Passa, passa, a la dreta hi ha el lavabo...dutxa't si vols que ara et porto algo de roba...Entro i començo a treure la roba que tinc enganxada al cos. Certament es una sensació una mica desagradable, i quant ja me la vaig treure tota estava tan freda que vaig decidir ferme una dutxa d'aigua calenta. Buff, quin descans... constanment mullada pero ara ja totalment reanimada. Tanco l'aixeta, i obro la cortina, buscant la tovallola per secar-me...la boira es va escampar per tot el quarto de bany i va acabar entelant el mirall. Va trucar a la porta i em demanà per passar, i li vaig dir: endavant...molesto? no dona, passa...com si res, vaig seguir secant-me el cos i quant ja estava, vaig embolicarme la tovallola al cap i vaig sortir de la dutxa. La A es va asseure al tamboret del bany i em va deixar la roba sobre la pica del lavabo... té et deixo això jo despres dels nens a mi ja no m'entren... Merci noia...de repent sorpresa em va fer el comentari de la meva depil.lació...aquestes coses no es veuen pels vestuaris de la piscina del poble, ...jajaajajaj...no m'imagino la teresina fent aquestes depil.lacions...jajaj...com us cuideu les noies de barna....no creguis, jo tampoc fa massa que m'ho faig...va ser un simple capritx masculí i mira, ara m'he acostumat i m'agrada...sobretot ara a l'estiu...hoooomes!...ai! el que fem per ells....inevitablement com moltes vegades sol passar en un quarto de bany o en els vestuaris de dones,es va començar a crear un ambient propici per les confessions més intimes, no sé que ho farà, suposo que el fet d'estar nua, d'estar en un lloc tancat on sap que no hi entrarà cap home, dóna una llibertat de comentaris, que no dóna una cafeteria o el sofà de casa....al S segur que li agradaria veure'l....ja, bé, en general suposo que qualsevol home li agrada més aixi i si fos al zero millor que millort...t'ho faries?...no crec, a mi personalment no m'agrada ho trovo una mica antinatural, entre el porno i la infantesa....la conversa va anar derivant a totes les preocupacions fisiques femenines, que si kilos, que si tamanys, que si celulitis, que si cutis, cabell i ella finalment em confessà...ostres noia, es que després de les criatures el cos et queda com et queda....tu estàs molt bé, t'has recuperat...no es el mateix,pero tampoc m'importa massa, ells ho valen tot....es clar que si, aixo, tard o d'hora, amb fills o sense, cau.....per aixo deixo que el S disfruti de coses aixi, jo deixaria que et disfrutés a tu....en aquell moment em vaig posar a alerta, no sabia que dir.li, m'estava dient que em deixava enrollar-me amb la seva parella? (no estaven casats, pero feia molts anys que estaven junts). Va veure la meva reacció i va aclarir-me....mira noia, nosaltres ens estimem molt, pero sé que ell necessita "entreteniments", i fins que no vam tenir nens, doncs no hi va haver problemes, pero jo amb els embarassos i posts parts no estava per la matèria, aixi, que vaig decidir, oferir-li entreteniments,....ja pero no tens por de que s'enemori d'una altra... jo sé que ell m'estima i res canviarà això, tenim confiança mutua i sabem fins on podem arrivar....potser si que pot ser una bona manera de conservar l'amor per sempre, deixant-lo respirar, deixant.lo una mica lliure, no ho sé....l'unica condició es que jo decideixo d'avantmà amb qui pot fer-ho, tampoc vull que s'en vagi amb una qualsevol, se el que li agrada o el que li pot agradar, inclus el fet de estar amb altres ens ha enriquit quant estem ell i jo...i han estat gaires?....5. El tema es va acabar aqui, simplement perque no vaig voler entrar-hi més,ja m'havia acabat de vestir i vam sortir cap a la cuina a fer un cafè. Després va parar de ploure i vaig marxar. Desde llavors vaig témer tornarme'ls a trobar a ells dos, no sabia quina reacció tindrien davant meu. Ella li hauria explicat tot a ell? que diria ell? hauria volgut estar amb mi? com ho fariem? i ella? després, ell li explicaria el que haguéssim fet?...moltes preguntes pel cap i més suposisions...

Contemplar

Contemplar es mirar sense fer res mes.
contemplar es disfrutar mirant.
contemplar es mirar en silenci i imaginar en silenci.
contemplar es descobrir mes enllà del que es veu

m'agrada contemplar el mar.
desde de la sorra, sense banyar-m'hi
veure com trenquen les ones prop dels meus peus
ara si, ara no
el blanc de l'escuma per sobre del blau
i paro l'orella per escoltar la seva calma

m'agrada contemplar un cos nu.
en la distància, sense tocar-lo
veure les seves corves, els seus plecs
descobrint la bellesa en la imperfecció.
El contrast del cabell sobre la pell
un gest, una postura, descobrir una ànima
una manera de ser única

m'agrada contemplar la pluja.
adins del cotxe, sense mullar-me
veure com cauen les gotes pel vidre
veient els seus camins intermitents
tot s'emborrona afora
i les gotes dansen al seu ritme.

9:15 un dia tard a la feina
ja se sap, els dies de pluja
el transit està impossible

8 a la [20]ª

et vec i ràpidament s'em remou un nosequé per dins meu. Em mires i fujo la mirada, perque els teus ulls em posen nerviosa. Durant molt de temps t'he evitat, i ara em pensava que el meu orgull podria més que la teva presència, pero et vec i el cor em salta fins la gola. M'agradaria saber si algú ha descobert quina es la fórmula quimica entre sexes, perque amb tu em surt un resultat de 8 a la [20]ª.
Tu segueixes tan tranquil i jo aparentment indiferent, no vull acostar-me ni a saludar-te. seguim aixi part de la nit, com gat i gos, creuant mirades en silenci i fent com si res hagues passat... jo et recordo, no puc evitar-ho, m'encenc, no entenc com puc estar així després de prometre'm que no hi tornaria a caure. apareixes, i ja hi ets, jo aparentment tranquila pero per dins el cor va a mil,l'escoltes? segurament no, només pensant amb les tonteries que dius....tiro totes les pilotes fora, no soporto la teva conversació de quedar bé....com a mínim sigues sincer...i jo aqui alterada per tu....increíble....et miro els llavis i els recordo sobre meu, com puc estar tan aprop de tu sense besar-los?...i tu segueixes parlant en el que podria ser o podria haber estat...les meves negatives et sorprenen despres de deixarme com una reina i es que crec que es millor que callis....canvio de postura i tinc un petit imprevist del qual tu reacciones lentament el resitues al lloc i els teus dits acaben reccoren tot el braç...ara si, la pell s'em posa de gallina i tu ho notes...fa fred? o poder fa massa calor........ em mires i no et puc evitar, estàs a un pam de mi, es un no pero es un si...un no per demà, un no per l'orgull, un no per les confusions, un no per l'egoisme, un no pel telefon, un no per ahir pero es un si pel deleit, un si pel gust, un si per tocar, un si per divertir, un si per oblidar, un si per ara.

a l'interior

canviar de bolso es retrovar un petit fragment de vida oblidat. 5 o 6 viuen dins l'armari , els petits i els grans...no n'hi ha de mitjans -perque? -poder perque a l'hora de portar coses vaig d'un extrem a un altre o tot o gairabé res.
Petits. dels que només hi caben les claus, el billeter (també format petit...tamany targeta de crèdit)el movil, i crema de cacau pels llavis....els indispensables...poder afegiriem un paquet de kleenexx pero amb un o dos...si no són molt gruixuts i ja no hi caben.
Grans. hi cap de tot....les ulleres de sol, un llibre pels temps d'espera, el reproductor d'mp3,la llibreta de fulls blancs i un pilot negre, una capseta de xiclets de menta, un petit neceser amb els secrets femenins, la t-10...Tot això dins...amunt i avall, despres de cop i volta i al cap d'un temps, obres per fer el traspàs i comences a fer neteja de tot allò que en un moment ho vas guardar i després ja oblides per sempre més. Els tickets de compres, un sobre amb la nomina de fa 5 mesos, el triptic d'una exposició, la targeta d'un restaurant, un retall d'un diari, un paper amb una adreça i un telèfon, el cartronet de visites al dentista (aiiii), un cd, un anell i unes arrecades que no combinava amb el que duia posat aquell dia, un paper de publicitat entregada obligatoriament, entrades de cinema, unes tirites...tots finalment trobaran el seu destí,els útils es reutilitzaran, dos o tres es guardaran al lloc que els hi toca amb la il.lusió de la retrobada i la resta acabaràn definitivament a la paperera.